Esports electrònics: un "camp de mines" de conductes masclistes

La competició professional de videojocs, o esports electrònics, és un "camp de mines" per a les dones, que han de fer front a conductes masclistes, una "forta pressió" i falta de suport pel mer fet de no ser homes.

Les principals lligues de "e-sports" a Espanya -LVP, ESL i Game- no limiten la participació per sexe, però ni una dona no figura en les seues primeres divisions. Les poques jugadores professionals que s’atreveixen, solen fer-ho en lligues femenines.

"Les millors són al mateix nivell que els millors", afirma Ana Oliveras "Anouc", que va ser jugador professional durant dos dècades.

"En la mesura que els 'e-sports' no precisen d’un esforç físic intens de l’aparell locomotor, no té sentit establir cap tipus de diferenciació respecte a la disciplina esportiva", assevera el portaveu de la lliga ESL, Manuel Moreno.

Si homes i dones estan igualment capacitats per afrontar la competició i els "e-sports" són un fenomen a l’alça amb sucoses recompenses, a què respon una absència tan flagrant?

"És un camp de mines. (...) Existeix una bretxa tan gran de gènere perquè no hi ha costum que competeixin les dones. I les que han entrat s’han donat per vençudes perquè la pressió és molt forta, perquè el sector dels videojocs segueix sent masclista i dins d’ell, el dels 'e-sports' ho és bastant", explica la periodista de VandalSports.com Sara Borondo.

Els nois són molt reticents a incloure noies als equip

"Aidy" García, única espanyola que competeix en un equip mixt, coincideix: "Hi ha diverses coses negatives. Una seria, parlant en plata, el masclisme, la poca maduresa del públic que per ser dona t’ha de criticar, que per ser dona considera que ets dolenta o t’ho han donat tot gratis. (...) Tinc moltes amigues que l’han deixat per això".

La segona, continua, és un suport insuficient: a organitzacions i patrocinadors els donen suport més a ells, la diferència de premis és "abismal" i els nois són "molt reticents" a incloure noies als equips.

El representant d’ESL està convençut que és qüestió de temps que hi hagi més dones en l’esfera competitiva perquè cada vegada surten més com a audiència als esports electrònics, el pas previ a fer el salt cap a la competició.

Anouc "mai no s’ha sentit discriminada" en els tornejos presencials, encara que apunta que la rivalitat en línia té un altre caire.

Et trobes amb comentaris negatius només pel fet de ser noia

Les competicions d’esports electrònics enfronten jugadors de videojocs com "Counter Strike o "League of Legends". Els enfrontaments són presenciats per públic en directe i també retransmesos per a una comunitat en línia que sol comentar les jugades.

"Et trobes amb comentaris negatius només pel fet de ser noia. Quan et senten la veu o veuen que tens un nom femení, sempre en salta algun que et diu 'què fas aquí? Vés-te’n a la cuina'. Els comentaris que trobava fa vint anys es continuen donant avui. Sempre hi ha qui és poc respectuós i darrere d’un ordinador se sent molt valent per insultar", subratlla Anouc.

L’assetjament i les reiterades faltes de respecte desincentiven la implicació femenina als "e-sports", frenen la proliferació d’equips mixtos i motiven que les professionals abandonin les seues carreres.

Els tornejos femenins no ens fan un gran favor perquè acabem movent-nos sempre en el mateix nivell

Les lligues femenines busquen preservar la dona d’aquestes situacions denigrants i despertar la vocació entre dones.

Tant Aidy com Anouc han competit en aquestes lligues, però són més partidaris dels tornejos mixtos perquè permeten un recorregut professional més important.

"Els tornejos femenins no ens fan un gran favor perquè acabem movent-nos sempre en el mateix nivell", incideix Aidy.

En haver-hi poques dones que vulguin competir -hi ha moltes menys jugadores de base que jugadors-, la quantitat de tornejos és inferior, així com els seus premis.

"El nivell de les lligues femenines no és comparable al de les oficials. (...) A ESL som partidaris de fomentar la participació femenina en competicions mixtes. Creiem que el millor context en el qual es pot desenvolupar una jugadora és en el de les grans competicions", opina Moreno.

Si hagués de llançar la tovallola per totes les vegades que m’han esbroncat, que m’han insultat i que m’han jutjat, ja no estaria en aquest món

Borondo assenyala que també hi ha un factor d’automarginació que mou a participar en lligues vedades: "Som les primeres que ens autolimitem, que pensem 'no vaig a poder, no tindré el nivell’".

La periodista critica la nul·la progressió cap a la igualtat -fa anys hi va arribar a haver 12 equips femenins a Espanya i avui no en queda cap- i és escèptica amb el futur.

Creu que seria necessària una tasca col·lectiva per revertir la situació, però preveu que seran les dones, amb el seu sacrifici, les que aconseguiran l’efecte crida.

"Serà com cada vegada que la dona ha intentat fer un pas en aquesta vida: a base que hi hagi unes quantes valentes que es riguin del mort i de qui el vetlla. Que els fos igual la pressió, que tinguessin prou força per fer el que volen. Això només se soluciona quan n’hi hagi unes quantes que s’atreveixin.", confessa.

Aidy vol ser una d’elles: "Si hagués de llançar la tovallola per totes les vegades que m’han esbroncat, que m’han insultat i que m’han jutjat, ja no estaria en aquest món".