Més de 10.000 denúncies per maltractament en deu anys a les comarques de Ponent

Les comarques de Ponent han registrat més de 10.000 denúncies per maltractaments des de l’entrada en vigor de la llei Integral contra la Violència de Gènere el 2005, deu anys en què s’ha condemnat més de 2.600 lleidatans per violència masclista. Avui dia, un total de 1.295 dones estan protegides pels Mossos d’Esquadra a la província.

Lleida ha registrat més de 10.000 denúncies de dones víctimes de la violència masclista des que va entrar en vigor l’última llei per lluitar contra aquesta xacra el gener del 2005. Des de l’aprovació de la llei Integral de Mesures de Protecció contra la Violència de Gènere, les xifres no han baixat mai de les 800 anuals i sempre amb la constància que les comarques de Ponent comptabilitzen fins a tres denúncies al dia per maltractaments, sense oblidar el percentatge invisible que no es denuncia.

En els últims deu anys, més de 2.400 dones han hagut de ser protegides d’alguna manera pels jutjats i els cossos policials. De fet, actualment els Mossos d’Esquadra protegeixen un total de 1.265 víctimes de violència en l’àmbit de la llar a la província de Lleida. Salva Gallego, responsable del Grup Regional d’Atenció a la Víctima, explica que el seu treball es tradueix en un seguiment o acompanyament actiu, que consisteix a contactar de forma periòdica amb les víctimes. Del total, 884 dones tenen vigent una ordre de protecció dictada per un jutge. Segons Gallego, en aquests casos el seguiment és més intensiu.

Així mateix, més de 2.600 lleidatans han estat condemnats pels tribunals per un delicte de violència de gènere, sigui pels jutjats de violència contra la dona o pel penal. Fins al mes de novembre d’aquest any, els Mossos d’Esquadra tenen comptabilitzades 715 denúncies a les regions policials de Ponent i el Pirineu i han arrestat un total de 232 persones. A aquestes caldria afegir les detencions de les policies locals. L’últim arrest es va produir dimecres a Lleida, quan la Guàrdia Urbana va detenir un jove de 23 anys per enviar missatges a la seua exparella insultant-la i amenaçant-la, a pesar de tenir una ordre d’allunyament i no-comunicació amb ella.

Segons una campanya de la Comissió Europea, amb xifres alarmants extretes de l’Eurobaròmetre, una de cada tres dones europees ha estat agredida sexualment en algun moment de la seua vida; una de cada vint ha estat violada, i més de la meitat ha patit assetjament sexual.

"EM VA FER SENTIR INÚTIL DURANT VUIT ANYS" Maria. 4 anys / Lleida A Maria (nom fictici) li ha costat molt tornar a caminar amb el cap ben alt, tornar a sentir-se guapa o sortir al carrer sense patir un atac d’ansietat. I és que aquesta veïna de Lleida de 44 anys ha viscut gairebé una dècada sotmesa a la violència psicològica per part del seu exmarit. “No em deixava pintar-me, ni sortir amb els amics. Em controlava contínuament. Fins i tot em va prendre les targetes del banc i només em donava 20 euros al mes per gastar”, explica. Maria recorda perfectament el dia que va començar tot. Va ser diversos anys després de casar-se jove, amb només 22 anys. Li van diagnosticar un tumor que va comportar una operació i un postoperatori complicat. “El primer va ser un menyspreu físic per com havia quedat després de la cirurgia i, des d’aleshores, no va parar. Em va fer sentir que no servia per a res, que era una inútil.” I així durant vuit anys, fins que parlant amb les seues germanes es va adonar que tot el que estava patint no era normal. Va aguantar, diu, pels seus dos fills, però un dia no va poder més i va dir prou. “Li vaig dir que em volia separar i va ser molt pitjor.” Fins al punt que el seu agressor li imprimia casos de dones assassinades per les seues parelles i de les condemnes mínimes que els imposava el jutge. “Una amenaça de mort en tota regla”, assegura. Temps després va acabar denunciant el seu cas davant dels Mossos d’Esquadra i el seu exmarit va ser condemnat a sis mesos d’allunyament. Però Maria ja no treballava i d’un dia per l’altre es va quedar sense casa, sense diners i sense fills. “Costa, i jo segueixo tenint por, perquè això no s’acaba mai, però se’n pot pot sortir i jo ho he fet.” Tant, que ha refet la seua vida i ha tornat a somriure després d’anys sense fer-ho. “Ara qualsevol gest d’amor i d’afecte em sembla una passada. La violència masclista és destructiva i jo he estat anul·lada com a persona durant molt temps”, sentencia.