Condemnen Salut per retards en el diagnòstic d'un càncer mortal

L’Audiència de Barcelona ha condemnat l’Institut Català de la Salut (ICS) a indemnitzar amb 25.000 euros a una dona que va morir el 2012 a causa d’un càncer de còlon que va tardar nou mesos a diagnosticar-se-li, malgrat que la pacient va ser visitada en deu ocasions per metges de capçalera i especialistes.

En la seua sentència, la secció 16a de l’Audiència estima el recurs presentat per la família de la morta, representada als tribunals per l’associació Defensor del Pacient, i obliga la companyia d’assegurances de l’ICS a indemnitzar-la, en entendre que una "deficiència assistencial" va impedir de diagnosticar-li a temps el càncer que tenia.

La dona, de 81 anys, va acudir el juny de 2011 al seu metge de capçalera amb malestar abdominal i dolors anals, després de la qual cosa se li va diagnosticar hemorroides, i un mes més tard va tornar a la consulta en haver empitjorat les seues malalties.

En aquesta segona visita, el metge va encarregar realitzar la pacient una anàlisi de sang i una colonoscòpia, que li va ser programada per l’ICS com a ordinària per al 20 d’abril de 2012.

El setembre del 2011, la pacient va tornar al seu metge de capçalera en haver empitjorat els seus símptomes, per la qual cosa la hi va remetre amb urgència a l’especialista de cirurgia i aparell digestiu, amb un informe que alertava que la pacient patia pèrdua de pes, sensació d’ocupació anal i restrenyiment sever.

Des d’aleshores, la dona va ser atesa en diverses consultes als serveis d’urgències de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i en el mateix centre d’atenció primària, encara que en totes les ocasions se li va donar l’alta, amb la indicació de control pel metge de capçalera i a l’espera de colonoscòpia prevista per a l’abril de 2012, que mai no va arribar a avançar-se.

Finalment, després de requerir assistència a domicili per taquicàrdia i dolor abdominal, la pacient va ser trasllada a urgències a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, on va quedar ingressada i, mitjançant un TAC abdominal, es va constatar que presentava un càncer de recte que ja havia desencadenat múltiples metàstasis hepàtiques.

La dona, la família de la qual ha estat representada per l’advocada Montserrat Téllez, va morir el 13 de maig de 2012, sense que se li pogués aturar la malaltia que patia amb tractaments mèdics, més enllà de les cures pal·liatives.

El jutjat de primera instància número 7 de Barcelona, davant del que la família de la morta va presentar la seua demanda, va rebutjar la reclamació en entendre que no estava acreditat que un diagnòstic més àgil de la malaltia hagués evitat la seua mort.

Tanmateix, l’Audiència de Barcelona va estimar després el recurs contra la sentència, en entendre que la "falta de detecció precoç de la lesió per una causa imputable al servei públic de salut (...) va privar la pacient de qualsevol possibilitat de curació" i d’una supervivència més gran.

Per a la sala, "sent deficient -incompatible amb l’exigible diligència- l’assistència mèdica dispensada i previsibles les seues conseqüències, existeix una raonable probabilitat causal que el desenllaç hagués estat diferent (...)".

L’Audiència creu que "hi ha base per concloure que la inadequada atenció sanitària va reduir dràsticament les possibilitats de tractament de la malaltia -curatiu o dirigit a augmentar les expectatives de supervivència- i, sens dubte, va provocar l’empitjorament de la qualitat de vida de la pacient".