El 40% dels universitaris ha patit assetjament sistemàtic o 'stalking'

Un 40 per cent de l'estudiantat universitari s'ha sentit víctima algun cop de l'assetjament predatori i continuat o stalking (conegut en psicologia com a síndrome de l'assetjament sistemàtic), en persona o a través de tecnologies de la informació i comunicació (cyberstalking).

Així ho assenyala una recerca realitzada per la Universitat de Lleida (UdL) que es presentarà aquest dijous, 1 de desembre, a la Facultat de Dret, Economia i Turisme en el marc de la jornada Formes contemporànies de violència de gènere: Stalking. El treball, dirigit per la professora de Dret penal de la UdL Carolina Villacampa, avala la recent inclusió d'aquest delicte al Codi Penal espanyol (art. 172 ter), tot i que sense valorar l'adequació del delicte o les penes previstes.

Es tracta del primer estudi que s'ha fet a l'Estat espanyol sobre stalking després de la seua incriminació com a delicte. S'emmarca en el projecte de recerca sobre Formes contemporànies de violència de gènere: mecanismes jurídics de protecció de les víctimes, finançat pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat.

Els investigadors de la UdL han entrevistat 1.162 estudiants de vuit universitats, quatre catalanes i quatre del País Valencià. Les conclusions assenyalen que un 44 per cent de les noies i un 33% dels nois han estat víctimes d'aquest patró de conducta insidiós, "constituït per la reiteració de comportaments que fan la víctima objecte d'una atenció indesitjada, com ara temptatives de contactar-hi per mòbil, mail o per altres mitjans, deambular prop de casa seua o del seu lloc de treball, seguir-la... provocant por o intranquil·litat", explica Villacampa.

A banda de determinar la taxa de victimització per aquestes conductes en població universitària, aquesta recerca de la UdL estableix les característiques tant de víctima com de victimari, la dinàmica pròpia d'aquests comportaments –tipus, durada i freqüència-, l'impacte que tenen en les víctimes i els efectes psicològics que els generen i, finalment, quines han estat les estratègies d'afrontament adoptades per les víctimes. Només un 16% ho denuncia.

L'objectiu de la jornada és analitzar tant jurídica com fenomenològicament l'essència de l'stalking i el cyberstalking, amb acadèmics juristes i criminòlegs i professionals del sistema de justícia penal i de l'àmbit assistencial. Entre els convidats destaquen dos reconegudes especialistes a nivell europeu, les professores Suzan van der Aa (Universitat de Tilburg, Holanda) i Laura De Fazio (Universitat degli Studi di Modena e Reggio Emilia, Itàlia). De Fazio és membre del Modena Group on Stalking, que fa recerca sobre el tema des de l'any 2009.