El veto a l'Administració per tenir el VIH: Justificat o discriminatori?

Els avenços al món de la medecina contra el VIH no s’han produït en l’àmbit dels drets de les persones portadores del virus, que continuen sense no poder optar a determinats llocs a l’Administració com a policia o guàrdia civil encara que estiguin en perfectes condicions físiques i psíquiques.

Són totes aquelles professions dins de la funció pública que compten amb un quadre d’exclusió mèdica, és a dir, un llistat de malalties, que impedeixen a la persona que pateix alguna d’elles accedir a la plaça convocada en qüestió.

"Són malalties que l’Administració entén que si les tens no pots optar a aquest lloc de treball", explica el director de la Càtedra de la Universitat d’Alcalá de Henares (Madrid) sobre Discapacitat, Malaltia crònica i Accessibilitat als drets, Miguel Ángel Ramiro.

Aquesta exclusió genèrica és inconstitucional perquè afecta al principi d’igualtat de l’article 14 de la Constitució

És el cas, entre altres, de les persones amb el VIH, que no poden ser bombers, policies municipals, autonòmics, ni nacionals tampoc, pertànyer a l’Exèrcit, ni ser funcionaris de presons, tal com assenyala Ramiro, que mostra el seu rebuig d’aquesta situació.

"Aquesta exclusió genèrica és inconstitucional perquè afecta al principi d’igualtat de l’article 14 de la Constitució. S’està produint una discriminació genèrica per raó de malaltia i aquesta s’utilitza per donar-li a una persona un tracte diferent que no està justificat", opina en la vigília del Día Mundial de la lluita contra la Sida.

No està justificat perquè, segons el parer de l’expert, es poden adoptar mesures alternatives que "no limitin de forma genèrica en la funció pública" i si bé reconeix que hi haurà suposat clínic l’exclusió absoluta del qual estigui justificada, hi ha altres que estan en perfectes condicions per exercir aquesta feina.

"En l’àmbit del VIH pots trobar-te a persones que estiguin en fase sida i altres que siguin asimptomàtiques", aclareix Ramiro, que també és el coordinador de la Clínica Legal de la Universitat d’Alcalá, que col·labora amb la Coordinadora Estatal de VIH/sida (Cesida).

Lamenta aquestes "barreres" en l’actualitat, quan gràcies als "grans avenços" de la medicina avui el VIH es pot considerar com una malaltia crònica. "Aquests avenços no s’han produït al món dels drets", subratlla.

Malaltia infecte-contagiosa o infecte-transmissible?

El president de Cesida, Juan Ramón Barrios, comparteix que aquesta situació és "absolutament discriminatòria" i apunta que es deu a la classificació del VIH com a malaltia infecte-contagiosa, una cosa que no comparteix.

Sosté que una patologia infecte-contagiosa és aquella les vies de transmissió del qual no es poden controlar com el còlera, la tuberculosi o la grip, que s’encomanen, a través de l’aire, l’aigua, els insectes o el contacte amb la pell, la qual cosa no ocorre amb el VIH.

Precisament aquesta classificació és la que impedeix que les persones amb el virus es beneficiïn, per exemple, dels viatges de termalisme social de l’Imserso. "Trobo lògic que una persona amb tuberculosi, per exemple, no pugui accedir a determinats llocs, però en el cas del VIH, si no hi ha pràctiques de risc, no té sentit aquest tipus de normatives", exposa Barrios.

Així s’ho han fet saber en nombroses ocasions i durant diversos anys a la Secretaria del Pla Nacional de la Sida, del Ministeri de Sanitat, sense que fins ara les seues reivindicacions hagin donat el seu fruit.

Per al president de Cogam (col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de Madrid), Jesús Grande, la situació és "absurda" perquè està més que demostrat que una persona controlada té zero risc de transmissió del virus.

Per això, també comparteix la necessitat que es deixi de considerar com una malaltia infecte-contagiosa i es classifiqui com a infecte-transmissible.

"El VIH allà segueix, per continuar estigmatitzant, com una malaltia de degenerats, amb el mateix discurs que teníem a començaments dels anys 90, per la desinformació", destaca Grande, qui també assegura que hi ha problemes en l’accés a les residències de majors.

Encara que és contrari a la legislació, hi ha "bastants" casos en els quals les residències veten l’ingrés a aquestes persones, un altre símptoma més que encara queda molt per fer per acabar amb l’estigma del VIH.