Refrescos en el punt de mira

Veure nens petits prendre refrescos és una imatge cada vegada més habitual a Catalunya. Tant que el seu consum no ha deixat d’incrementar-se en els últims anys i, segons l’última enquesta del departament de Salut de la Generalitat, el 2015 el 13,2 per cent dels nens de tres a catorze anys (dos punts més que un any abans) consumien begudes ensucrades tres vegades per setmana o més i aquestes ocupaven el segon lloc a la llista de productes hipercalòrics consumits amb més freqüència. Parlem no únicament de cola, taronjada o llimonada, sinó també de begudes energètiques o sucs de fruita amb sucres afegits.

“Són begudes supèrflues, ja que l’única que necessitem per hidratar-nos és l’aigua i, a més de sucre i per tant calories, habitualment no tenen cap altre valor nutricional. Solen contenir additius i altres substàncies innecessàries per al nostre organisme”, explica en aquest sentit Cristina Moreno, dietista nutricionista del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Arnau de Vilanova. A més, no tan sols cada vegada és superior el percentatge de població que les consumeix, sinó que la mesura dels envasos també s’ha incrementat per assemblar-se als excessius volums característics de Nord-amèrica.

Actualment, un terç dels nens catalans de sis a dotze anys presenta excés de pes

Tot plegat no queda en un pou sense fons i la salut pot ressentir-se’n. I és que el consum habitual d’aquest tipus de productes s’associa a més taxes de sobrepès i d’obesitat i, per tant, amb problemes de salut derivats com les malalties cardiovasculars, la diabetis de tipus 2 o la hipertensió arterial, entre d’altres. Especialment preocupant és també entre la canalla, ja que segons l’enquesta del departament de Salut realitzada l’any passat, un terç de la població de sis a dotze anys presenta excés de pes (gairebé el 20% sobrepès i més del 12%, obesitat).

Per tot plegat els experts ja parlen d’un problema de salut pública a tot el món, especialment a Amèrica Llatina, amb Mèxic com el consumidor més gran amb 163 litres per persona i any. Diversos països han creat impostos especials per encarir-ne el preu i reduir-ne el consum. També Catalunya va hi votar a favor al Parlament a mitjans del mes passat, malgrat que ahir Hisenda va anunciar una taxa (més informació a la pàgina 26), la qual cosa podria frustrar la iniciativa del Govern. “Dades de l’Organització Mundial de la Salut demostren que es produiria un descens similar a l’efecte de la llei Antitabac. I no només això, ja que aquest organisme també preveu que un impost redueixi el cost del tractament que les malalties associades al seu consum generen al sistema sanitari”, apunta Moreno.

Quin és el perfil més habitual del consumidor de begudes ensucrades?

Tant petits com adults poden ser-ne consumidors habituals i m’atreviria a dir, basant-me en l’experiència, que els nens i adolescents que les prenen sovint acostumen a ser fills de pares també amb una alta ingesta d’aquesta mena de productes

.

Creu que un impost podria reduir-ne el consum?

Sí. S’ha de tenir en compte que, segons assenyalen dades de l’Organització Mundial de la Salut, en països on s’ha aplicat una mesura així, com Mèxic, Hongria o Finlàndia, el consum s’ha reduït de manera similar a com ho ha fet el tabac amb la llei Antitabac

Quin missatge faria arribar a la població sobre la ingesta d’aquests productes?

A la població en general cal dir-li que com menys begudes ensucrades, millor, i que per beure, aigua.

L’OMS va demanar a l’octubre una taxa per frenar-ne el consumL’Organització Mundial de la Salut va demanar a començaments del mes d’octubre passat als governs que augmentin els impostos a les begudes ensucrades perquè el preu final s’encareixi un 20% i es redueixi d’aquesta manera el consum d’aquests productes, que responsabilitza de la diabetis, les càries i l’obesitat. “Sabem que aplicar impostos a les begudes ensucrades és una mesura molt efectiva per reduir-ne el consum, fet que contribueix a la reducció d’obesitat i a prevenir la diabetis”, va declarar l’organisme.