No m’agrada el meu nom

El canvi de nom o dels cognoms ha passat a ser un tràmit habitual en el Registre Civil, amb una mitjana d’un centenar de peticions a l’any a les comarques lleidatanes. Els requisits per poder exercir aquest dret s’han anat flexibilitzant amb el pas dels anys i les diferents reformes legislatives, encara que continuen sent un maldecap per a alguns (vegeu el desglossament).

Segons les dades facilitades per la secretaria de la Subdirecció General de Nacionalitat i Estat Civil, dependent del ministeri de Justícia, entre el 2012 i el 2016 un total de 547 lleidatans han aconseguit canviar el seu nom i/o cognoms. L’any en què es van registrar més sol·licituds, i es van acceptar, va ser el 2013, amb 141 canvis. En el que va d’any, el Registre Civil de Lleida ja ha acceptat el canvi a 96 ciutadans que ho han demanat. Encara que el més habitual és un canvi en l’ordre dels cognoms, també pot veure’s amb més freqüència que una persona vulgui canviar el seu nom legal per aquell amb el qual se la coneix habitualment. Per als que hi estiguin interessats, al web del ministeri de Justícia detallen els requisits que s’han de presentar per poder fer un canvi de nom propi i de cognoms, a banda de la documentació necessària, tant presencial com per correu.

El ministeri de Justícia diu que no és necessari el permís patern si s’és major d’edat

En el cas de fer un canvi de nom, la persona interessada ha de justificar el motiu, normalment perquè se n’utilitza un altre de forma habitual, com pot ser un diminutiu àmpliament acceptat (com Pep o Lola), o una traducció, sigui a una llengua estrangera o del castellà al català, i viceversa. Justícia destaca que, en cas de ser major d’edat, no és necessari que els pares acreditin que estan d’acord amb aquest canvi, encara que sí que sol·licita que dos testimonis, que poden no ser de la família, ho avalin.

El nom de la Kiruna procedeix d’una ciutat sueca i un amic va començar a anomenar-la així, com un malnom. Amb el temps, va passar a ser part de la seua identitat i ara vol formalitzar-lo. “Estem en el segle XXI i tinc dret a elegir la manera com em dic. No faig mal a ningú i jo em sento millor amb això”, afirma.

Després d’acudir al Registre Civil, la Kiruna ha de tornar-hi perquè no ha acreditat prou que aquest és el nom pel qual se la coneix habitualment. “M’han dit que porti perfils de xarxes socials, carnets i una altra documentació en la qual aparegui com a Kiruna. Crec que hi ha massa burocràcia, però no pararé fins a aconseguir-ho”, assenyala.