Lleida 'exporta' talent

Lleida ja no només despunta en l’exportació de productes tan propis com la fruita o l’oli, sinó que en els últims anys s’ha convertit en una província emissora de talent, sigui a l’estranger o a altres províncies espanyoles, de les quals és Barcelona la destinació més habitual per la seua proximitat. L’any passat, un total de 3.878 tècnics i professionals científics i intel·lectuals lleidatans van firmar un contracte laboral fora de les comarques de Ponent, la qual cosa suposa un augment del 9% respecte a la xifra registrada en l’exercici anterior. Segons l’informe de mobilitat laboral del Servei d’Ocupació Pública Espanyola (SEPE), prop d’un 30% dels contractes de treball que firma aquest col·lectiu implica un trasllat fora de Lleida.

La xifra dels investigadors lleidatans que han d’emigrar per poder treballar ha anat en augment en els últims anys a causa, en part, de la retallada de les subvencions, la falta d’ofertes laborals i les millors condicions que ofereixen altres països atractius per a aquest col·lectiu, com per exemple Alemanya (vegeu el desglossament). Una situació que sembla, segons el col·lectiu, que està millorant a l’entorn de la ciència, sobretot a Catalunya, però que encara ha de recórrer un llarg camí. A pesar que aquesta xifra no ha deixat de créixer en els anys de crisi, contrasta el fet que hagi augmentat un 52% el nombre de professionals forans que decideixen fer carrera a Lleida, fins als 2.570 el 2015. Malgrat tot, aquesta professió és la que registra una taxa de mobilitat més gran no només a la província lleidatana, sinó també en el conjunt de l’Estat. Segons l’informe d’Ocupació, més de 42.700 lleidatans van haver d’anar a treballar a una altra província o a l’estranger durant tot l’any passat, cosa que suposa una emigració de 117 persones al dia de mitjana i un 11% més dels que se’n van anar el 2014.

ENTREVISTA ORIOL ALEJO VALLE.  Investigador lleidatà de 24 anys establert a Hannover On resideix actualment i què fa a la seua destinació actual? Després d’estudiar Biomedicina a la UdL i un màster en Investigació Biomèdica a la Universitat Pompeu Fabra, ara fa un any que visc a Hannover per fer un doctorat sobre leucèmia infantil. Quin és l’objectiu del seu doctorat? Estic investigant el paper d’unes molècules reguladores anomenades microRNA en leucèmia. En concret, investigo el rol de la microRNA 125bn en un subtipus de leucèmia anomenada mieloide aguda. Volem aconseguir una visió global de com aquesta microRNA contribueix a la leucèmia per comprendre millor la malaltia i, amb sort, millorar encara més l’eficàcia del tractament. Amb només 24 anys ja ha participat en importants estudis científics, oi? Vaig col·laborar en un grup del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona que va aconseguir generar plaquetes directament a partir de cèl·lules de la pell. Els resultats, recentment publicats, són preliminars, però obren la porta a futurs tractaments personalitzats. Però Hannover no ha estat la seua primera destinació fora de Lleida... No. De Lleida me’n vaig anar a començaments del 2013, primer, a Barcelona i, des de fa un any, a Alemanya. Al principi, vaig marxar només per fer el projecte de final de grau a Barcelona, però m’hi vaig quedar per participar en la investigació de les plaquetes. Quan va sorgir l’opció d’anar-me’n a treballar a Hannover, no ho vaig dubtar. Per què Alemanya? M’atreia molt la idea de fer un doctorat a l’estranger, sobretot a Alemanya, on hi ha una producció científica molt elevada i es destinen molts diners a finançar grups d’investigació, la qual cosa possibilita que hi hagi més estabilitat i llibertat per investigar que en altres països. Creu que hi ha opcions perquè els joves investigadors es quedin a Espanya? No només troben problemes per quedar-s’hi els investigadors, sinó també els graduats universitaris. Hi ha massa oferta i molt poca demanda. En l’àmbit investigador, s’han reduït les oportunitats, ja que les subvencions, de les quals molts depenen, han patit una gran retallada. La ciència és un sector poc valorat a Espanya? Crec que sí, perquè és en el primer que es retalla als pressupostos. La ciència no dóna un rendiment immediat, sinó que és una inversió a llarg termini. Tanmateix, la ciència catalana s’ha mantingut en millor forma que l’espanyola, amb més reconeixement. Té intenció de tornar Lleida algun dia? No puc negar que m’agradaria, perquè considero que Lleida és casa meua. Però, de moment, m’agradaria quedar-me a Hannover quatre o cinc anys més per fer-hi un postdoctorat, ja que les condicions laborals que ofereixen a Alemanya són difícilment superables.