ENTREVISTA
Pere Estupinyà: «Hi ha interès per la ciència i no és una moda»
El divulgador defensa la necessitat de més especialització en els mitjans
En què consisteix la divulgació científica?
Es tracta d’explicar la ciència en els mitjans de comunicació com qualsevol àmbit de la vida. En alguns casos, passa a ser un simple màrqueting, però és important mantenir una visió crítica.
Som crítics o ens creiem tot el que ens diuen?
De vegades sí, com en el cas de Nadia Nerea, i d’altres no sabem treure profit de notícies científiques que passen desapercebudes per la manera de tractar-les. Si no arribem a més gent, és perquè no ho fem bé
En el cas de Nadia Nerea, en què hem pecat?
Ha demostrat que, encara que avancem, falta especialització i que avui dia un periodista tracta qualsevol tema de la mateixa manera, i amb presses, quan la ciència necessita temps. La ciència està infravalorada, però no hem d’idealitzar-la, perquè també hi ha moltes mentides.
Venen les notícies científiques?
Sí, i cada vegada més. La ciència és la gran font de coneixement nou que tenim i el ritme de descobriments és cada vegada més gran, la qual cosa provoca que estigui més present en els mitjans. No és una moda passatgera, ve per quedar-se.
La ciència catalana té una bona salut?
La ciència és universal, però és cert que Catalunya té instruments i procediments que no hi ha en altres llocs i que funcionen. És un model interessant.
Durant la crisi, s’ha parlat molt de la fuga de cervells, però som capaços de captar talent de l’exterior?
Jo sempre he pensat que l’important no és la fuga, sinó el retorn. I tot i que encara hi ha més científics que surten, el percentatge de professionals estrangers en centres d’investigació catalans és molt elevat. Tanmateix, s’ha de potenciar més, no ens hem de donar per satisfets.
Té un programa nou a La 2, 'El cazador de cerebros'. Quina és la seua finalitat?
Com tota divulgació científica, el programa pretén atansar la ciència a la gent i captar el seu interès. Busquem els cervells més apassionants perquè encomanin la seua il·lusió per aprendre i canviar el món. Els científics expressen emocions més enllà d’informació.
Hi ha temes tabú en la ciència?
Per descomptat, i valguin dos exemples. La investigació científica militar i els experiments amb animals.
Quins reptes presenta la divulgació científica?
El més important és trobar la manera d’arribar a un públic massiu i demostrar que és un nínxol d’informació que s’ha de polir.
