Descrita al Pallars Jussà una nova espècie de primat de fa 37 milions d'anys

Microchoerus hookeri és el nom de la nova espècie descrita per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a partir de més de 120 restes recuperades a Sossís (Pallars Jussà). Es tracta d'un primat de mida relativament petita que vivia als densos boscos que cobrien Europa durant l’Eocè. Els jaciments de Lleida han permès descriure diverses noves especies d’aquest grup de primats primitius llunyanament emparentats amb els humans.

Segons ha explicat aquest dimarts l'Instut Català de Paleontologia, la nova espècie ha estat descrita gràcies a diverses restes fòssils recuperades a prop del poble de Sossís, un petit municipi del Pallars Jussà. El jaciment es va descobrir a la dècada dels 40 mentre s’explotava una mina de lignit i, des de aleshores, ha proporcionat nombroses restes de mamífers, entre els que hi trobem rosegadors, marsupials, carnívors primitius, avantpassats dels cavalls i fins a quatre gèneres diferents de primats (Adapis, Microchoerus, Nievesia i Pseudoloris). Els fòssils que han permès descriure la nova espècie provenen de diverses campanyes d’excavació dutes a terme als anys 80 per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), però també s’han analitzat peces recuperades a mitjans del segle passat per l’equip del paleontòleg Miquel Crusafont i que estaven distribuïts entre l’ICP i el Museu d’Història Natural de Basilea, amb qui Crusafont col·laborava habitualment.

Les restes fòssils de 'Microchoerus hookeri' corresponen fonamentalment a dents aïllades i fragments de mandíbules. Poques vegades es troben altres restes de l’esquelet, ja que són molt més fràgils que les dents. En l’estudi s’han analitzat fins a 120 fòssils de Microchoerus, el que suposa la mostra més gran de restes d’aquest gènere a Espanya.

“A partir de la morfologia de les dents interpretem que tenia una alimentació bàsicament a base de fruita i resina”, explica Raef Minwer-Barakat, autor principal de l’estudi. Alguns cranis que s’han conservat mostren unes òrbites molt grans que fa pensar els investigadors que eren animals d’hàbits nocturns. Pel que fa a la locomoció, és probable que fos similar a la de Necrolemur, un gènere contemporani, emparentat estretament a Microchoerus i del que sí que es coneix part de l’esquelet. “Si fos així, es tractaria d’un animal principalment arborícola amb habilitats per al salt, semblant als gàlags actuals”, ha comentat Minwer-Barakat. Eren animals relativament petits, entre 500 i 800 grams de pes. En futures campanyes s’esperen trobar restes de l’esquelet postcranial que contribueixin a millorar el coneixement de l’espècie.