RELIGIÓ
Més de mig centenar de lleidatans han apostatat en els últims anys a la província
Més de mig centenar de lleidatans han apostatat en els últims anys a la província || Amb escrit de renúncia que els impedeix, per exemple, rebre sagraments o ser enterrats per l’Església
Fidels ahir a la tarda en una missa a la Catedral de Lleida.
Les tres diòcesis de les comarques de Ponent han rebut en els últims anys més de mig centenar de lleidatans decidits a apostatar, és a dir, a donar-se de baixa de la fe catòlica i deixar de pertànyer a l’Església. La majoria d’ells, més d’una trentena, ho han fet a la diòcesi de Lleida entre el 2012 i l’any passat, un període de temps durant el qual la tendència de l’apostasia ha anat a la baixa i els casos s’han reduït a la meitat. Vuit més van convertir en ferm aquesta decisió al bisbat de Solsona en només tres anys (entre el 2014 i el 2016).
Per la seua part, la diòcesi d’Urgell no compta amb un registre de casos, però fonts del bisbat van explicar que no es tracta d’una xifra significativa. Alguns d’ells van apostatar perquè van creure en el seu moment i ara han deixat de tenir fe i altres perquè realment no van compartir mai la doctrina cristiana.
La majoria de casos s’ha registrat a la diòcesi de Lleida, però han caigut a la meitat des del 2012
En qualsevol cas, tots ells van presentar un escrit firmat (a internet poden trobar-se diferents models de sol·licitud per trencar la vinculació amb l’església catòlica i demanar l’eliminació de les dades dels registres religiosos) amb una còpia de la partida de baptisme.
L’últim pas és firmar una renúncia a la fe catòlica que implica no poder casar-se per l’Església ni rebre qualsevol dels altres sagraments, així com no poder ser padrí de bateig o ser enterrat pel ritu catòlic. Finalment, la diòcesi comunica el tràmit a la parròquia en la qual la persona que apostata havia estat batejada perquè a la partida consti la decisió.
A Espanya, l’apostasia està recollida a la llei Orgànica 7/1980 de Llibertat Religiosa, que reconeix el dret de tota persona a professar les creences religioses que lliurement es triïn o no professar-ne cap, a canviar de confessió o abandonar la que tenia.
Gairebé el 40% dels catalans asseguren que no són creients Catalunya és la comunitat autònoma més laica de tot l’Estat, i presenta les xifres de no creients i no practicants més altes. Així ho constata l’informe Laïcitat en xifres. Anàlisi 2016, que va fer públic el mes de desembre passat la Fundació Ferrer i Guàrdia, una entitat de referència en l’àmbit de l’educació i les llibertats civils. I és que el 39% dels catalans asseguren que no són creients i més de la meitat de les famílies estan en contra de la possibilitat que es pugui sol·licitar que els fills aprenguin religió a l’escola. A més, Catalunya és el territori on es registren menys matrimonis religiosos (més d’un 84% són civils) i on naixen més nens fora del matrimoni, amb un 47% el 2014, segons assenyalen dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya Idescat, xifra que suposa cinc punts per sobre de la mitjana.
LES CLAUS
- Què és l’apostasia? L’apostasia és la renúncia a una determinada fe. En el cas del catolicisme, és el procediment pel qual s’abandona la pertinença a l’Església després d’haver entrat a formar-ne part amb el baptisme. A Espanya, la llei de Llibertat Religiosa recull el dret de tota persona a canviar de confessió o a abandonar la que tenia.
- Què es necessita? Els interessats a apostatar han d’omplir una sol·licitud (a internet poden trobar-se diferents models) dirigida al bisbe en què consti el desig de renúncia. Ha d’anar acompanyada d’una fotocòpia del DNI i una còpia de la partida de baptisme.
- On es presenta? La sol·licitud es presenta a la diòcesi on es resideix. També pot enviar-se per correu.
- Com és el procés? La firma de la renúncia s’ha de fer de forma presencial. L’interessat rep una còpia del document i el bisbat ho comunica a la parròquia d’origen perquè s’adjunti una nota a la partida de baptisme.
- Quines conseqüències té? No es poden rebre sagraments, ni ser padrí de bateig o enterrat per l’Església.
- Trobades a Lleida L’associació Ànim va organitzar el 2008 la primera trobada d’apostasia de Lleida, amb una quarantena de persones.
