Plataformes com Wallapop o Ebay, fomenten l'estalvi o fan que consumim més?

Per Nadal i Reis se solen rebre regals que no agraden o que no van bé. Sempre hi ha hagut l'opció de tornar-los o canviar-los, ja que reciclar-los o donar-los una segona vida, fins fa relativament poc temps requeria un esforç que no gaires estaven disposats a fer. Ara amb un simple clic i des de casa es poden revendre per mitjà de Wallapop o Ebay, plataformes que, a més, permeten treure beneficis econòmics d'aquests regals. Però, són realment experiències basades en els principis de l'economia col·laborativa o només fan servir la bona fama del model per a vendre més?

Les noves tecnologies ofereixen noves possibilitats. I les compres i els regals nadalencs no se n'escapen. Per a Mayo Fuster, directora del grup de recerca Dimmons de la UOC, tenim noves maneres de consumir perquè les noves tecnologies «han canviat els circuits de consum».

Ho prova l'estudi Navidad Digital fet per Privalia, que diu que 9 de cada 10 famílies espanyoles han comprat fins al 80% dels seus regals d'aquest Nadal en botigues digitals, un 10% més que l'any passat. I prefereixen fer-ho des de casa, a la nit i des del mòbil. D'aquesta manera s'estalvien cues i diners. Gràcies a internet i sobretot als telèfons intel·ligents, la societat s'ha acostumat a comprar i a consumir de manera diferent i dins d'aquestes noves tendències, el consum col·laboratiu també s'està obrint pas.

Plataformes de consum col·laboratiu com Wallapop i Ebay ho posen ben fàcil. Es poden adquirir regals més econòmics i vendre els que no es vulguin. Ebay fins i tot promociona el que s'anomena re-gifting (re-regalar), amb la possibilitat de guanyar fins a 300 euros. I Wallapop té l'avantatge que posa en contacte gent que viu al mateix barri o a la mateixa ciutat.

Un model en auge

August Corrons, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, creu que som davant d'un canvi de paradigma: «passem de la fórmula clàssica de comprar, utilitzar i llençar a un paradigma més integrador en què no es tracta tant de tenir coses com d'utilitzar-les», i posa l'exemple de la màquina de fer forats: tothom en té una però la fem servir en comptades ocasions. Amb aquesta nova manera de consumir es tracta de compartir-la amb altres usuaris i pagar per l'ús.

La Unió Europea va quantificar l'impacte del mercat col·laboratiu en 28.000 milions d'euros el 2015, segons un informe de la Comissió Europea. I hi ha una previsió que al 2025 mogui més de 300.000 milions d'euros a tot el món, segons l'estudi Los límites de la economía colaborativa, realitzat per OBS Business School. Alguns experts consideren que aquestes dades estan inflades però, segons la investigadora de la UOC Mayo Fuster, estiguin inflades o no «és innegable que el sector creixerà moltíssim».

Tot i les bones expectatives, Corrons assegura que aquest canvi encara és molt incipient. La prova la tenim l'endemà de Reis quan trobem els contenidors plens de capses de joguines noves; però està d'acord amb Fuster que la tendència de revendre al mercat de segona mà va en augment i té molt camp per córrer. És el que s'anomena economia circular, que facilita que «el producte no es llenci, sinó que es reutilitzi, per la qual cosa es promou la sostenibilitat ambiental».

Col·laboració sostenible

Precisament l'objectiu de l'economia col·laborativa, un model basat en l'intercanvi de productes i serveis entre particulars des d'una plataforma digital, també és fomentar el reciclatge i la reutilització de productes i promoure el consum de proximitat. Corrons posa l'exemple de l'ús compartit de vehicles com Blablacar. Si has d'anar a Madrid amb cotxe i et poses d'acord amb tres o quatre persones més, per a tu representa un estalvi de diners però també té una dimensió social ‒ja que et connecta amb persones que abans no coneixies‒ i una dimensió mediambiental ‒perquè es consumirà menys carburant, només es farà servir un cotxe i, per tant, es contaminarà menys‒.

Així doncs, els principis de l'economia col·laborativa, que s'anomena procomú, són afavorir la sostenibilitat i reduir el consum. Però realment plataformes com Wallapop i Ebay ‒o també d'altres com Airbnb o Uber‒ es fonamenten en els valors de l'economia col·laborativa o són corporacions que s'emporten el bon nom del consum col·laboratiu procomú i en realitat es mouen per l'afany de lucre?

Mayo Fuster alerta sobre iniciatives com Wallapop, que tot i crear nous circuits de circulació de béns, incentiva el consum fins al punt que hi ha addictes a aquesta plataforma. O Airbnb: tot i reduir l'impacte ambiental perquè no es construeixen més hotels, s'ha comprovat que els turistes que visiten les ciutats amb Airbnb acaben consumint més.

August Corrons també avisa que «moltes iniciatives corporatives aprofiten el concepte col·laboratiu per a vendre i en essència no tenen res a veure amb l'economia col·laborativa perquè el seu objectiu és fer diners».

Aquestes grans corporacions, a banda de tenir lògiques d'organització similars al model procomú basades en principis de col·laboració, solen ser molt poc transparents, es mouen per l'afany de lucre i privatitzen aspectes com la gestió de la plataforma i el gran volum de dades que generen. Unes dades que abans estaven en mans dels estats i gràcies a les quals ara aquestes empreses poden dominar el mercat perquè els permeten conèixer millor els interessos i les necessitats dels consumidors. Fuster creu que hem de prendre consciència de les implicacions que té utilitzar aquest tipus de plataformes anomenades unicorn, que gaudeixen del suport de la UE, que pretén fer una legislació comuna. Per contra, ciutats com Barcelona, Bolonya o Bristol són molt més favorables al model procomú.