FRANQUISME
La Generalitat identifica genèticament les restes òssies d'un anarquista de Castelló enterrat en una fossa a Tremp
La Generalitat identifica genèticament les restes òssies d’un anarquista de Castelló enterrat en una fossa a Tremp || És la primera acció d’aquestes característiques a Catalunya des del 2008
La Generalitat ha pogut identificar, per primera vegada des de l’any 2008, unes restes òssies trobades en una fossa del franquisme al cementiri de Tremp. Es tracta d’un anarquista de Cirat (Castelló), que s’havia amagat primer a Barcelona i després a prop de la capital del Pallars Jussà acusat de col·laborar amb els maquis. Els seus familiars el buscaven des del 2005 i finalment han pogut confirmar que el seu parent va morir a la caserna de la Guàrdia Civil de Tremp el 1948. El conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, es va reunir ahir amb els familiars de Vicente Santolaria Escrich. Les proves d’identificació genètica es van contrastar amb les d’un familiar de l’home mort i així se n’ha pogut confirmar la identitat.
El nebot del mort, Francisco Santolaria, i el fill d’un altre nebot, Juan Santolaria, van assistir a la trobada a la seu del departament a Barcelona per recollir la documentació i formalitzar el traspàs de les restes, que seran enterrades definitivament dissabte vinent a Cirat, el seu poble d’origen, setanta anys després de la seua mort. “Ha estat una lluita que ha durat anys, però finalment s’ha fet justícia”, va afirmar el seu nebot Francisco.
El conseller Raül Romeva lliura als familiars la documentació que prova la identificació
Els familiars van sol·licitar a la Generalitat la localització i identificació de les restes. Després de determinar el lloc exacte on havia estat inhumat, les excavacions es van iniciar al juny i els dies 3 i 5 d’octubre de l’any passat es va fer la intervenció arqueològica que va posar al descobert un esquelet enterrat de cap per avall sense taüt. Finalment, el resultat de les proves d’identificació genètica han permès confirmar que les restes corresponen a la persona que es buscava. Aquesta és la setena vegada que s’identifica una persona exhumada d’una fossa a Catalunya i la primera des de l’any 2008.
Un anarquista acusat de col·laborar amb els maquis Segons la documentació recollida, Vicente Santolaria Escrich va ser detingut sota l’acusació de col·laborar amb els maquis i va morir a les dependències policials de Tremp el desembre del 1948. Va nàixer el 1902 a Cirat (Castelló) i quan era adolescent va marxar a Barcelona, on va treballar al sector de la construcció i es va afiliar a la CNT. Es va exiliar França durant la dictadura de Primo de Rivera i va tornar amb la proclamació de la Segona República. El 1931 va fundar la CNT a Cirat, va impulsar diverses cooperatives i el 1936 va ser escollit alcalde en una llista del Front Popular. Un any més tard es va mobilitzar amb l’exèrcit republicà, va estar en un camp de concentració i el 1939 va ser condemnat a 16 anys de presó, encara que només en va acabar complint dos i mig i va tornar al seu poble. Posteriorment va ser acusat de maqui, per la qual cosa va fugir per refugiar-se primer a Barcelona i després en Mata-solana, al Pallars Jussà, fent ús d’una identitat falsa. L’11 de setembre del 1948 la Guàrdia Civil el va detenir i el 12 de desembre del mateix any va morir. Segons la versió oficial del règim, es va suïcidar a la cel·la de detenció, un extrem que l’anàlisi forense no ha pogut determinar. Va ser enterrat a la fossa de Tremp.
LES CLAUS
- Memòria històrica. La identificació de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme és una de les polítiques prioritàries del Govern perquè el cas de Tremp no sigui una excepció.
- Proves genètiques. Des del novembre la Generalitat va iniciar les proves genètiques als familiars de desapareguts per aconseguir una base de dades que permeti l’encreuament amb les dades genètiques de les restes òssies que apareguin.
- Pla de fosses. El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, presentarà demà al cementiri de Figuerola d’Orcau el Pla d’actuació de fosses de desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme per al 2017. També visitarà fortificacions, trinxeres i búnquers localitzats a la zona.