Adéu als diners en efectiu

N’hi ha prou amb fixar-se en els anuncis de televisió per comprovar que les aplicacions per efectuar pagaments entre usuaris a través del telèfon mòbil són un fenomen a l’alça (vegeu el desglossament de la dreta). Les xarxes socials no han tardat a prendre nota de la potencialitat del negoci i Facebook, amb 1.700 milions de clients potencials al món, ja ofereix aquest servei a través de la missatgeria instantània. La gran xarxa de Mark Zuckerberg ja permetia els pagaments en línia als Estats Units i ara ja té permís per treballar a Europa gràcies a una llicència que li ha concedit el Banc Central Irlandès que li obre les portes de la Unió Europea.

El funcionament és molt senzill: l’usuari ha de tenir instal·lada l’aplicació Facebook Messenger de missatgeria instantània i ha d’associar-li un número de targeta de crèdit. Tan fàcil que les xarxes socials s’han convertit en la gran amenaça per a la banca. Així ho defineix el professor de la Universitat de Lleida Eduard Cristóbal. “Tots els usuaris de Facebook són possibles clients. És una amenaça perquè al permetre trameses de diners persona a persona a través de Messenger caurien considerablement les comissions aplicades per les entitats financeres per a aquest tipus d’operacions”, subratlla.

Però això només és el principi. “Apple (Apple Pay), Google (Google Wallet), Amazon o Aliexpress poden ser els següents, tant per a les dades i la informació que manegen com pels diners que gestionen”, afegeix aquest expert en estratègies de màrqueting i noves tecnologies de la UdL.

“Ara com ara Facebook és un altre mitjà de pagament, com pot ser PayPal. A la meua manera de veure, les xarxes socials incentiven el consum”, reflexiona Elisabet Ruiz.

Sense necessitat d’obrir la bossa. Sense posar-se la mà a la butxaca. Una clienta paga la compra realitzada en una perfumeria del carrer Major de Lleida atansant un braçalet negre al datàfon de l’establiment. Ni diners en metàl·lic, ni targeta de crèdit. No és una escena de ciència-ficció. “Si s’han digitalitzat les cançons o els diaris, era només qüestió de temps que també es digitalitzessin monedes i bitllets”, assegura Eduard Cristóbal, el professor de la Universitat de Lleida expert en estratègies de màrqueting i noves tecnologies.

El pagament amb dispositius mòbils o tecnologia wearable ­–com els braçalets contactless– no deixa de guanyar terreny. Un exemple: CaixaBank, la primera entitat a apostar per aquesta tecnologia a finals del 2014, ja ha distribuït més 100.000 braçalets entre els clients. Molta més implantació té el pagament amb mòbil. A Espanya ja hi ha més de 600.000 establiments adaptats amb terminal punt de venda (TPV) contacless, cosa que permet abonar l’import d’una compra amb un simple gest: atansant el telèfon mòbil al datàfon. “La tecnologia avança molt ràpid per fer-nos la vida més còmoda a tothom en tots els sentits”, sentencia Elisabet Ruiz-Dotras, directora del màster en Instruments i Mercats Financers de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “De fet, en l’àmbit financer és on més han impactat les TIC.” Al seu parer, “els diners en metàl·lic i els bitllets aniran desapareixent en la mesura que disposem de tecnologies segures per realitzar pagaments i a més, tinguem una societat preparada per utilitzar-les en exclusiva”, afegeix. “Les targetes de crèdit i les de dèbit és més difícil que desapareguin.” D’una banda, perquè quan s’utilitzen per donar crèdit “el pagament no és tan immediat. A més, principalment en empreses, de vegades pots necessitar que una persona faci el pagament per algú altre. No seria pràctic necessitar l’empremta dactilar del director perquè algú procedeixi a la compra d’un vol o de material d’oficina, per exemple”, afegeix aquesta experta. “També s’ha de tenir en compte que es fa molta compra en línia i que els ordinadors no disposen d’aquest sistema de pagament. Actualment, la targeta de crèdit o dèbit és un sistema molt integrat i còmode per al consumidor”, conclou.

Hi ha unanimitat, no obstant, en el fet que els diners tal com els coneixem en l’actualitat seran història. De la mateixa manera que el mòbil trepitja terreny a la banca convencional. Segons un estudi d’Accenture, recollit per Expansión, cada client realitza 17 gestions al mes amb la seua entitat bancària i únicament dos d’aquestes requereixen la mediació humana. En les altres quinze s’interacciona amb màquines, ja siguin el caixer automàtic o la pàgina web.

Lluny de veure-ho com una competència, les entitats financeres s’han adaptat a aquesta nova realitat i han convertit les apps en aliades

Des del gener del 2016 els comerços i negocis de Dinamarca poden negar-se a acceptar pagaments en efectiu. Així ho va aprovar el Parlament danès, que va fixar l’any 2030 com a data límit per eradicar els diners en efectiu. Dinamarca es va convertir en el primer Estat que fixava una data per a la desaparició de monedes i bitllets. Aquest canvi legislatiu el va sol·licitar la Cambra de Comerç de Dinamarca. El portaveu, Sofie Findling Andersen, ho va justificar perquè “utilitzar efectiu és car: als empleats els porta temps manejar-lo i comptar-lo, i comporta també preocupacions de seguretat, perquè existeix el risc que t’atraquin”. Un any després de la posada en marxa d’aquesta experiència pionera, “encara que no es disposin de dades definitives per poder extreure conclusions generals, sí que s’ha avançat en l’autentificació biomètrica (reconeixement humà d’aspectes únics com l’iris, la impremta digital...) per la qual cosa ofereix una alternativa de seguretat elevada i evita haver de recordar diferents contrasenyes constantment. Per tant, ofereix també comoditat per a l’usuari”, afegeix Elisabet Ruiz.

El 2015, el 85 per cent de les transaccions comercials que es van fer al món es van pagar en efectiu. Tanmateix, “hi ha 2.500 milions de persones que no tenen serveis bancaris”, adverteix el professor de la Universitat de Lleida Eduard Cristóbal. Però, al contrari, poden accedir fàcilment a un mòbil. S’imposa el canvi de xip.