«Catalunya és un referent mundial dels trasplantaments»

Catalunya en general i Lleida en particular han estat notícia aquesta setmana per haver batut un rècord en donacions i trasplantaments d’òrgans. A Lleida les donacions s’han triplicat en un any, dels 6 el 2015 als 17 el 2016, i els trasplantaments han passat de 47 a 54. Les claus, més solidaritat ciutadana i una escassa negativa familiar, sumades al bon treball de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), segons explica a SEGRE el director, Jaume Tort, llicenciat en la primera promoció de Medicina de la UdL.

Com valora el rècord de donacions i trasplantaments que s’ha registrat a Catalunya i Lleida l’últim any?

Hem de posar en relleu les xifres de donació, perquè sense donants no són possibles els trasplantaments. Fa tres anys ens trobàvem a la cua de l’Estat espanyol pel que fa a donació i aquest 2015 ens hem situat al segon lloc del rànquing, només al darrere d’Andalusia. A Catalunya, hi ha 42 donants per cada milió d’habitants (fa tres anys eren 29), una xifra molt per sobre de la d’Alemanya, que és de 14 per cada milió d’habitants, o de França, que és de 28. Som un referent mundial. També són molt importants els donants vius, especialment de ronyó.

Com expliquen aquest increment de donants?

Hi ha més conscienciació i també són molt importants les donacions en asistòlia controlada. Es tracta de malalts que acostumen a estar a la unitat de cures intensives, normalment persones grans, que tenen patologies neurològiques i es troben al final de la vida. Quan ja no hi ha res a fer, és habitual el procés de limitació de l’esforç terapèutic. En aquest punt, hi ha moltes persones que tenen òrgans en bones condicions i és aleshores quan l’equip mèdic parla amb la família, que sap que el final es produirà en les següents hores. En aquests casos, la família sol donar el vistiplau a la donació, perquè els consola pensar que podran donar vida a algú. Una de les claus que expliquen els resultats de l’hospital Arnau de Vilanova d’aquest any és que només han tingut una negativa familiar.

Què passa amb les morts per accident de trànsit?

A Catalunya, els donants per accident de trànsit no arriben al cinc per cent. Els nostres donants són persones grans o molt grans que moren als hospitals. La mitjana d’edat és d’uns seixanta-un anys, encara que un terç dels donants tenen més de setanta anys. Aquest any hem tingut a més dos donants de vuitanta-vuit anys.

Llavors no hi ha límit d’edat per ser donant?

Pràcticament no. A mesura que avança el coneixement científic comptem amb mesures més sofisticades que permeten que també es treballi molt millor la compatibilitat, cosa que es tradueix en menys medicació per al receptor i un índex més elevat d’èxit.

Quin és el repte que afronten en aquests moments?

Ha de ser el de mantenir el nivell d’excel·lència que hem assolit i disminuir la llista d’espera. A Catalunya, acostumem a tenir una mitjana de 1.300 persones esperant un trasplantament. Aquesta dada també s’explica per l’evolució de la societat. Un envelliment més gran, més hipertensió, obesitat, diabetis, etc. Fa pensar que continuarem tenint moltes persones que necessitaran trasplantaments, sobretot renals, de manera que no podem abaixar la guàrdia.

Què opina de la nova llei francesa que diu que tothom és donant d’òrgans tret que manifesti el contrari?

Considero que s’ha interpretat malament. Sembla que sigui una bona mesura a copiar i per a mi és al contrari. El sistema legal de la donació a França i a Espanya és exactament el mateix. S’utilitza el que es diu “consentiment presumpte”, que significa que tots som donants si no manifestem el contrari. La diferència entre Espanya i França és com apliquem aquesta llei. Pel que fa a Espanya, a l’hora de la veritat es pregunta a la família, sempre que el difunt no hagi firmat un document de voluntats anticipades. En altres països això no passa, tot és molt més administratiu. França compta amb un índex de negatives del 32 per cent i Catalunya, del 14 per cent. El que ha fet ara França és modificiar un decret que facilita el fet de dir que no. Hi haurà un registre molt més accessible, una nova pàgina web, etcètera.

L’avenç en el terreny dels trasplantaments està directament rela cionat amb el pressupost que se li destina?

No, precisament en època de crisi és quan hem crescut més. Hem fet diversos trasplantaments simultanis de diverses hores de durada amb una mobilització de gent extraordinària. I ningú va parlar de diners en cap moment. Si s’ha d’anar a buscar un òrgan a una altra província o país, s’hi va. No hem tingut cap restricció pressupostària. Es tracta d’un tema d’excel·lència del sistema.

Què passa amb els trasplantaments en el cas de nens i persones joves?

Que ho tenen més difícil perquè no hi ha donants joves. Ara tenim dotze nens a Catalunya en llista d’espera. Són dels pocs casos que buscarem òrgans a qualsevol punt d’Europa. A Lleida tenim un nen en llista d’espera, concretament per a un trasplantament de fetge.