Raül Romeva: «Un país amb la memòria bruta no és viable»

El Govern durà a terme aquest any 42 actuacions en fosses de Catalunya, una dotzena a Ponent. Així ho contempla el pla que va presentar divendres el conseller Raül Romeva a Figuerola d’Orcau i que suposa el programa més ambiciós que s’ha fet a Catalunya per recuperar la memòria històrica. El titular del departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència reconeix en una entrevista amb SEGRE que arriba massa tard, però que això i la dificultat que comporta el pla no seran un impediment.

El pla de fosses que ha presentat aquesta setmana al Pallars preveu més actuacions aquest any que en l’última dècada, però vostè diu que arriba tard.

És evident que arriba tard, fa vuitanta anys que va acabar la guerra i quaranta la dictadura, però l’inconcebible és que no s’hagi fet abans, aquesta és la qüestió preocupant. Hi ha un deute històric, polític i social amb les víctimes i cal revertir-lo. Aquesta és la nostra voluntat política i a partir d’aquestes accions volem començar a construir.

És un programa pioner?

És el primer pla que es fa a Espanya d’aquestes característiques. Sí que s’han dut a terme actuacions específiques, però no com a programa conjunt, per això és pioner.

Per què és tan important recuperar la memòria històrica i dedicar-li una part del pressupost?

Perquè un no pot construir un nou país a partir de memòria bruta, cal netejar-la i mirar cap endavant. És imprescindible. No té res a veure amb el passat, sinó amb el present, amb la construcció d’una societat cohesionada. La memòria ha de servir per construir, mentre que la desmemòria només fa avançar la societat per camins perillosos i direccions equivocades.

Però són conscients que serà complicat?

Estem parlant de centenars de milers de persones i en molts casos no serà possible, molts ja no tenen familiars i la identificació serà molt complicada. Han passat molts anys i la dificultat tècnica és enorme. Per aquest motiu parlem de modèstia, però fa falta fer-ho. Arriba tard, sí, és complex, sí, però cal fer-ho. La dificultat no serà en cap cas excusa per no fer una cosa que s’hauria d’haver fet fa molt temps.

I molts familiars d’aquestes víctimes ja comencen a ser grans i dol que puguin morir sense saber què va ocórrer amb els seus éssers estimats.

Això és. Com a mínim que puguin saber on són els seus familiars. És un tema de dignitat, de respecte i de justícia, que no n’hi ha hagut. Com a país entenem que això és una prioritat. Som un dels països del món amb més persones desaparegudes. Al nostre cens de desapareguts hi ha 5.100 persones inscrites, alguns de localitzats i d’altres amb indicis d’on poden estar. Aquest és el punt de partida que utilitzem per fer la nostra feina.

Un altre dels assumptes que tracta el seu departament és la cooperació, molt castigada en aquests anys de crisi econòmica. Té previst incrementar el pressupost?

Una altra de les prioritats és revertir una etapa de deteriorament de la cooperació. El teixit associatiu de Catalunya és d’una potència descomunal i aquesta és una de les fortaleses com a país i societat. Tanmateix, en els últims anys no s’ha correspost a nivell pressupostari. No és només un problema de falta de recursos, sinó de voluntat política.

Voluntat i recursos n’hi ha, per exemple, per acollir refugiats, per què no arriben llavors?

Qui té la potestat per gestionar l’arribada d’aquestes persones és l’Estat. La situació dels refugiats ha de fer reflexionar les institucions europees. Ho vam veure en anteriors conflictes. El que és inadmissible és la paràlisi actual per part dels estats. Hi ha iniciatives que demostren que és possible sense tenir la capacitat legislativa. Quan hi ha voluntat política, es poden fer moltes coses i si es disposa de recursos, encara més.

Parlem de política. El president Puigdemont assegura que hi haurà referèndum i que serà vinculant. Vostè ho veu realment viable?

No hi ha alternativa, no hi ha cap altra opció diferent d’aquesta que es pugui plantejar sobre la taula. El que no és viable és no fer-lo. L’única manera d’afrontar-ho és apel·lar que la gent s’expressi. L’opció prioritària és un acord amb l’Estat, però si s’obstinen a ni tan sols parlar, nosaltres tenim un mandat democràtic per complir i que el complirem.

I com creu que reaccionaria la comunitat internacional?

Al final, la societat i la comunitat internacional acaben reaccionant. Tard o d’hora s’acabarà imposant el pragmatisme. Ha d’arribar un moment en el qual s’accepti la realitat. Ho estem intentant tot i és la falta d’alternativa la que ens obliga a fer-ho d’aquesta manera. Volem que sigui de forma escrupolosa i amb totes les garanties. Això és el que expliquem a l’exterior. De fet, el que està en joc a nivell internacional és la credibilitat d’Espanya, no que milers de persones vulguin fer un referèndum.

Què opina de la petició de nou anys d’inhabilitació de la Fiscalia per a Homs pel 9-N?

És un exemple més del despropòsit de l’Estat, que creu que per la via judicial pot parar una demanda democràtica. Si ho veuen així és que no han entès de què va la cosa.

S’ha trobat moltes dificultats per exercir el seu càrrec d’‘ambaixador’ de Catalunya?

Totes. I no ho dic jo, ho diu amb tots els ets i uts el mateix exministre d’Exteriors García Margallo, parlant de tota l’estratègia per impedir el diàleg a l’exterior. El nostre treball el fem malgrat les dificultats i cada vegada hi ha més consciència fora.