“És molt dur no poder saber on està enterrat el meu pare”

Es diu Maria Teresa Josa, és de Menàrguens i tenia només quatre anys quan el seu pare, Ramon Josa, va morir a la batalla de l’Ebre. D’això ja fa gairebé vuitanta anys i des d’alehores no sap res del seu parador. “És molt dur estar tota una vida sense saber on està enterrat el meu pare”, va assegurar ahir a aquest diari. Ho va fer abans que es presentés a Lleida, a la delegació del Govern, el programa d’identificació genètica de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista (vegeu el desglossament) i que permetrà creuar dades dels familiars d’aquests morts amb les restes que es trobin a les fosses. Maria Teresa s’unirà als més de vuitanta lleidatans que ja han deixat una mostra de l’ADN al banc que el Govern va posar en marxa a l’octubre.

“L’únic que hem pogut saber és que estaria enterrat en una fossa a la Fatarella i el que volem és que quan l’obrin (és una de les actuacions previstes per a aquest any) puguin comparar les restes amb el meu ADN”, va explicar Maria Teresa. Va ser el seu germà, Ramon, ja mort, el que va remoure cel i terra per trobar el seu pare, que va morir amb només trenta anys. El punt de partida va ser un certificat que confirmava la seua mort a la batalla de l’Ebre quan lluitava al bàndol republicà. “A partir d’allà va fer una petició a la Generalitat, que va preguntar en diferents ajuntaments i fins i tot al Valle de los Caídos, però el meu pare no apareixia per cap banda. Fins que es va crear el memorial de la Fatarella.” Ara, el programa de l’ADN de Catalunya és la seua última esperança.

S’analitzaran les restes i es creuaran amb les mostres de l’ADN preses a familiars

El cens creat a Catalunya ja passa de les 5.200 persones. “Anem amb un retard impressionant, de vuitanta anys, i no ho podem resoldre en sis mesos. Però no pararem fins a fer l’última prova genètica”, va assegurar Garcia. Ja han pres 300 mostres, vuitanta a Lleida.

El Govern preveu començar a obrir fosses a l’abrilEl Govern de la Generalitat té previst començar a obrir fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista a partir del proper mes d’abril. Així ho va confirmar ahir la directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia, a la presentació a Lleida a particulars, entitats i institucions del programa d’identificació genètica de desapareguts durant el conflicte i la dictadura. “La licitació es farà el mes de febrer i creiem que el mes d’abril podem estar començant a obrir fosses”, va assegurar, i es va referir així a la posada en marxa del pla que el conseller Raül Romeva va presentar la setmana passada al Pallars i que preveu 42 actuacions a tot Catalunya, dotze de les quals a les comarques lleidatanes. L’obertura d’aquests llocs d’enterrament (actualment n’hi ha comptabilitzats 380 a les quatre províncies catalanes, però pròximament s’incrementaran en un centenar) permetrà prendre mostres de l’ADN de les restes que posteriorment es creuaran amb les dels familiars dels desapareguts.