Una bona eina contra el masclisme a la pantalla: Fomentar l'esperit crític dels infants

Dones amb cossos impossibles, insinuants, amb poca roba, hipersexualitzades i amb un paper denigrant són alguns dels principals atributs dels personatges femenins que apareixen en els videojocs. Aquest producte audiovisual és el focus principal d’estereotips discriminatoris vers les dones, però també el cinema, les sèries de televisió o els anuncis de joguines camuflen conductes sexistes que encara avui semblen difícils d’eradicar.

Una bona autoestima, fer pedagogia a l’aula i a casa i la denúncia per part de l’audiència dels continguts estereotipats són algunes de les eines que aporten els experts per a fomentar l’esperit crític des de ben petits.

«La societat continua sent masclista i les mostres de micromasclisme, tracte desigual o discriminació s’infiltren arreu», afirma Begonya Enguix, antropòloga experta en gènere i directora del grau d’Antropologia i Evolució Humana de la UOC.

En la mateixa línia, Lídia Arroyo, experta en gènere i tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) de la UOC, assenyala: «Són estereotips que tenim molt arrelats i quan som en ple procés creatiu, surten. Per això, hem d’estar alerta i pensar en el model d’home i de dona que promovem», afirma.

Arroyo es refereix al paper dels guionistes d’aquests productes audiovisuals que moltes vegades cauen en clixés. La investigadora posa com a exemple una sèrie d’èxit recent com 'Merlí', que en aquesta darrera temporada ha presentat algunes escenes amb rerefons masclista, com ara la crítica d’una professora a la vestimenta d’una alumna perquè «despista» els nois de l’aula, tema que fins i tot va tractar-se al Parlament de Catalunya.

Nous models de feminitat

De la dona abnegada que espera un príncep blau a la dona que lluita per a aconseguir la pau al món, Arroyo explica que Disney, gran indústria paradigmàtica dels estereotips de gènere, comença a introduir nous models de masculinitat i feminitat. En la darrera pel·lícula d’aquesta gran corporació de l’entreteniment, Vaiana, la protagonista és una nena de 14 anys que viu a la Polinèsia i té la missió de salvar el seu poble amb l’ajuda d’un semidéu.

També el món del còmic sembla que vol recuperar heroïnes del món real sense superpoders. És el cas d’Amarga Rússia (Norma), que relata el viatge d’una mare a la recerca del seu fill militar destinat a la guerra de Txetxènia; La historia de mis tetas (Reservoir Books), centrada en l’experiència de seva autora, Jennifer Hayden, quan a 43 anys li van detectar un càncer de mama, o Las emocionantes aventuras de Lovelace y Babbage (Editorial UOC), que explica les aventures de Charles Babbage, l’inventor accidental de l’ordinador i la seva còmplice Ada, comtessa de Lovelace, matemàtica i escriptora britànica, i filla de lord Byron.

El control de l’audiència sobre els continguts

Les xarxes socials han esdevingut un dels principals canals de denúncia de tot el que no és políticament correcte. «Aquest control i aquesta denúncia per part de l’audiència acaba provocant, en molts casos, canvis en els continguts més controvertits», explica Arroyo.

En el món del videojoc, el que acumula més clixés, s’han corregit algunes conductes. Després de les denúncies de sexisme per part d’un grup d’usuaris s’ha aconseguit eliminar la postura d’un personatge femení del videojoc Overwatch. «Les persones que juguen a videojocs no són tan crítiques amb aquests continguts com amb altres productes que es consumeixen majoritàriament com ara sèries o pel·lícules», constata Arroyo.

Una de les principals denunciants de les conductes sexistes en videojocs és la comunicadora canadenca Anita Sarkeesian, que a la pàgina web Feminist Frequency dóna exemples de personatges estereotipats en aquesta indústria.

Segons aquesta bloguera, reconeguda per la revista Time com un dels trenta personatges més influents d’internet l’any 2015, en els videojocs hi ha quatre grans estereotips femenins: la dama en perill, la companya seductora, les dones decorat o les masculinitzades.

Fomentar la consciència crítica des de ben petits

Amalia Gordóvil, psicòloga infantil i juvenil i professora del grau de Psicologia de la UOC, explica que la publicitat, els videojocs, les sèries televisives i les pel·lícules són «agents socialitzadors» que contribueixen en gran manera que els nens «acceptin i normalitzin els models conductuals que hi apareixen i vulguin copiar-los».

Per a l’experta, aquests continguts audiovisuals són, de vegades, «transmissors de falses creences», ja que vinculen l’ús del cos i de la imatge amb determinats resultats pel que fa a la relació amb les altres persones, com ara tenir poder, èxit o control sobre els altres. A més, diu que fomenten el culte al cos.

Un altre dels perills que pot comportar el bombardeig de conductes estereotipades és «la falta d’autoestima», alerta la psicòloga del centre GRAT de Barcelona. «Això passa si la valoració que faig de mi mateixa depèn únicament de la meva imatge i no del que tinc dins», aclareix. Per això és necessari «enfortir l’esperit crític» del que es veu des de ben petits. Segons Gordóvil, l’escola i la família són els pilars principals perquè els nens o els jove creixin amb consciència crítica i arribin a l’adolescència amb una bona base d’autoestima. Posar en valor atributs de la personalitat dels nens i dels nois més enllà del físic són eines de treball per a pares i mestres que dóna la psicòloga.

Els mitjans de comunicació com a garants de continguts igualitaris

Per a Begonya Enguix, antropòloga experta en gèneres, els mitjans de comunicació haurien de tenir més control sobre els continguts sexistes que hi apareixen camuflats, especialment en aquells programes adreçats als més petits. «Han de vetllar perquè els continguts siguin igualitaris i no transmetin idees relacionades amb la supremacia del que és masculí en comparació amb el que és femení.»

Enguix considera que «s’està avançant», però adverteix que «és molt fàcil que es produeixi una involució» perquè aquests clixés i estereotips estan molt arrelats en els imaginaris socials.