A 1.000 quilòmetres de Lleida

Quim Estadella, de Torres de Segre, un dels nostres concursants més participatius, s’ha posat una vegada més en contacte amb Cercle, en aquesta ocasió per explicar-nos la seua experiència en un viatge al Marroc. La seua destinació era la ciutat de Beni-Mellal, des d’on surten i arriben bastants autocars a Lleida. “La raó”, explica Quim, “és que la majoria dels marroquins que viuen a Lleida procedeixen d’aquesta província als peus de la serralada de l’Atles Mitjà”.

El Quim va reparar de seguida que Beni-Mellal, a més de 1.000 quilòmetres de distància de Lleida, té un castell sobre un turó i els habitants també mengen caragols, la qual cosa el va fer sentir com casa.

Aquesta província marroquina és coneguda amb el nom de Porta de l’Atles Mitjà

El Quim va visitar la casa d’uns familiars al camp. “Tot just arribar, van sacrificar un corder, que em va recordar la matança del porc que es feia abans aquí”. A les cases no hi sol haver calefacció, així que els membres de la família s’escalfen asseguts a terra, amb mantes i un braser central. “El pa i la rebosteria els fan les dones de la casa. La llet l’obtenen de les vaques d’algun veí i l’aigua baixa per la muntanya. És una zona de muntanya, no s’ha d’oblidar, i la gent viu amb el que tenen a mà. Així és a grans trets la vida en una casa de camp. Jo vaig passar la meua infància en un ambient molt semblant.” No s’acaben aquí les similituds amb Lleida: “És una terra agrícola, amb cultius d’oliveres centenàries, cereals, tarongers, pomeres i fins i tot finques de presseguers amb regs de degoteig.” Es tracta d’una zona fèrtil, marcada per la proximitat a l’Atles Mitjà, que pertany al massís de l’Atles (serralada que amb més de 2.500 km creua el Marroc, Algèria i Tunísia) i compta amb dos parcs Nacionals: el d’Ifrane i el de Tazekka. El viatge va tenir a més finalitats solidàries: el Quim va partir de Lleida amb el seu cotxe, que ja tenia disset anys, i va tornar amb autocar per deixar-hi el seu vell vehicle.

“És un esclat de colors, mercats a l’aire lliure i el ritme de la vida molt més d’acord amb la naturalesa”, conclou el Quim a la tornada.