Per què cal esterilitzar les mascotes i quin és el millor moment per fer-ho?

El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya recomana l’esterilització d’animals de companyia com una mesura responsable dels propietaris davant la salut de les mascotes i els problemes derivats de la superpoblació. L’esterilització de les mascotes, però, sovint ha anat acompanyada d’una sèrie de tòpics que en dificulten la seva pràctica. Per aquest motiu, els veterinaris han analitzat els tòpics amb què es troben a les clíniques quan plantegen la necessitat de l’esterilització.

D’entrada, segons els experts, l'esterilització és una mesura veterinària que permet allargar la vida de les mascotes, ja que redueix les possibilitats de desenvolupar greus malalties. D’altra banda, l'esterilització és una mesura clínica que permet combatre les situacions d’abandonament, les quals es poden comprovar com creixen, any rere any, als refugis d’animals.

A més, la Llei de protecció animal prohibeix la cria entre particulars, la qual s'ha de fer per professionals, en un nucli zoològic, sota la supervisió d'un veterinari.

Set falses creences relacionades amb l’esterilització

Les femelles han de criar, almenys, una vegada.

En la reproducció d’animals intervenen bàsicament processos hormonals, de manera que si les femelles estan esterilitzades no tenen cap necessitat de reproduir-se. Per tant, la "crida a la reproducció" en les femelles desapareix per complet amb la tècnica de castració de l’ovari histerectomia (OVH).

Després de l’esterilització, s’engreixen.

Una mascota que s'alimenta de manera inadequada s’engreixarà, operada o no. Per tant, en qualsevol cas, cal tenir precaució i control en el menjar, i facilitar l'exercici físic adequat. Si l'animal té tendència a engreixar-se, el veterinari sap donar les instruccions precises per evitar-ho.

L’operació fa por i provoca llàstima.

Precisament per això cal parlar amb els veterinaris que tenen cura de la salut dels animals de companyia, perquè són els que poden respondre a la necessitat de l’esterilització, trobar el millor moment i època de l’any, les tècniques que s’empren, les diferents mesures analgèsiques i les proves prèvies que s’hi poden fer.

L’esterilització priva l’animal del “dret natural” a la reproducció.

Si es parla del “dret natural” d'un animal a la reproducció, també caldria parlar del “dret a viure” de la seva descendència. En qualsevol cas, no es pot humanitzar les mascotes, i cal no perdre de vista que la reproducció dels animals ve donada per l’instint, el qual es regeix per cicles hormonals.

La il·lusió d’assistir a un naixement.

Assistir al naixement de la vida és, per descomptat, un fet meravellós i, en qualsevol cas, serveix per aprendre a respectar i cuidar els animals. Però, per viure aquesta experiència única, només cal acudir al refugi d’animals més proper, on tard o d’hora atenen situacions de parts, davant de les quals també cal preparar-se al costat d’un veterinari, per si no es resolen com estan previstes.

La perpetuació de la descendència.

Cap descendent serà igual a la mascota que l’engendra, per això, els veterinaris sempre recomanen gaudir-ne al màxim mentre duri. Quan marxi, després d’un temps, es pot compartir la vida amb una altra mascota, que esdevindrà igualment especial..

La responsabilització de les cries.

Els animals acabats de néixer normalment s’ofereixen a persones properes i de confiança. Si cadascuna d'aquestes persones han de tenir el “dret a gaudir” d’aquesta mateixa il·lusió de veure parir a la seva mascota, es produeixen unes xifres inviables quan es projecta en el temps.

Gossos en una canera del Segrià / Foto: Lleonard Delshams

Dades que demostren la necessitat de l’esterilització

Una gossa pot engendrar un mínim de quatre cadells en un mateix embaràs, i una gata fins a sis. Si es té en compte que la meitat de les seves cries poden ser femelles i que aquestes poden criar fins a dues vegades en un any, amb un índex de supervivència del 100% dels cadells, la població resultant és espectacular: 5.000 gossos i 28.000 gats, en només en cinc anys.

Si se segueix el raonament del “dret dels animals” a tenir descendència, i la “il·lusió dels humans” a veure néixer la seva mascota, al cap de 5 anys, una sola gata i una sola gossa hauran portat al món un total de 33.812 nous animals. Malauradament, les estadístiques diuen que, amb tota seguretat, un 90% (30.430 animals) hauran mort en gosseres, vorals, baralles, enverinaments i d’altres situacions.