Cauen un 70 per cent les adopcions a Lleida per esperes de fins a deu anys

Llargues esperes de fins a vuit i deu anys per poder adoptar, la crisi o les condicions cada vegada més dures imposades per països com la Xina o Rússia, que s’havien convertit en els més habituals per portar un fill, han fet que les adopcions hagin caigut en picat l’última dècada a Lleida, amb un 70% menys de processos registrats.

L’adopció de nens, tant nacional com internacional, ha caigut en picat a les comarques lleidatanes en l’última dècada. Així ho posen de manifest les xifres del departament de Treball, Assumptes Socials i Famílies, segons les quals el 2015 van ser adoptats a Lleida 19 nens, sis d’ells de Catalunya i els 13 restants arribats de diferents països.

Les dades contrasten amb les del 2006, quan l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció va comptabilitzar a Ponent 57 adopcions, mig centenar de les quals internacionals, la qual cosa representa un 70% més que les registrades el 2015. I no només ha descendit el nombre de processos finalitzats, sinó que també són cada vegada menys les sol·licituds que es presenten. Així, el 2015 van ser 43 les famílies lleidatanes que van fer el primer pas per tenir un fill adoptiu (la meitat per portar a terme el procés a Catalunya i l’altra meitat, a l’estranger) davant de les 147 que ho van fer el 2006.

Alguns són els factors que expliquen aquesta tendència a la baixa. Les llargues esperes, tant en processos nacionals com en internacionals, que van viure un boom en els anys previs a la crisi, són un dels principals motius. Com a exemple la Xina, un dels països d’on més nens han arribat a Catalunya i on avui una adopció pot durar fins a 10 anys, quan havia arribat a ser de només sis mesos.

Quant a adopcions nacionals, la Generalitat va haver de suspendre el 2011 els processos per donar sortida a la gran quantitat de sol·licituds que acumulava, molt superior a la de nens tutelats en disposició de ser adoptats per la millora d’atenció a la infantesa. Des d’aleshores, poden presentar-se peticions però encara no es tramiten, la qual cosa fa que les esperes puguin ser de fins a vuit anys. Un altre dels factors que han influït és l’enduriment de les condicions per adoptar imposades per països tradicionals en aquests processos com la Xina o Rússia. A més, la crisi, com ha ocorregut amb els naixements, també ha fet enrere moltes parelles per convertir-se en pares adoptius, tenint en compte, també, que els processos internacionals solen ser molt cars.

"Entenem que la gent es faci enrere"

Ricard i Montse. Pares adoptius de Guissona

“Nosaltres vam estar esperant dos anys i mig per adoptar a Etiòpia i se’ns va fer llarg, així que entenc que avui la gent faci enrere.” Parlen Montse i Ricard, pares biològics de Pol i Mar (20 i 18 anys) i adoptius d’Abiyú (13), els tres a la imatge. I saben bé de què parlen, perquè uns familiars seus han desistit després de diversos anys esperant.

“És un experiència molt bona i repetiríem, però és un procés dur com perquè duri tants anys com passa avui”, apunten. De fet, l’espera ja els va fer decantar-se en el seu dia pel procés internacional, molt menys llarg llavors que el nacional.

"Avui la llarga espera és un impediment"

Valen i Joana. Pares adoptius de Ribera d'Urgellet

Al cap de poc temps van iniciar els tràmits perquè sabien que no eren fàcils i es van decantar per l’adopció nacional.

Van haver d’esperar tres anys fins que van poder veure la petita, llavors tenia 3 anys, però actualment el procés és més llarg. “Entenc que les famílies vegin un impediment per l’espera que hi ha ara per adoptar.”

Al cap de poc temps van iniciar els tràmits perquè sabien que no eren fàcils i es van decantar per l’adopció nacional. Van haver d’esperar tres anys fins que van poder veure la petita, llavors tenia 3 anys, però actualment el procés és més llarg. “Entenc que les famílies vegin un impediment per l’espera que hi ha ara per adoptar.”

Catalunya obre el debat sobre la gestació subrogada La Generalitat de Catalunya va anunciar a començaments de setmana que facilitarà permisos de maternitat i també paternitat als treballadors públics que tinguin un fill a través de gestació subrogada o ventre de lloguer, sempre que ho facin en països que tenen aquesta pràctica legalitzada. Obre així el debat sobre una pràctica prohibida a Espanya però que cada vegada és més popular entre les parelles espanyoles que no poden tenir fills de forma natural. Catalunya serà la primera comunitat que regularitza el tema dos mesos després que la Seguretat Social hagi inclòs aquesta pràctica en els supòsits per optar a la baixa.