PATRIMONI EFEMÈRIDE
El Gran Teatre fa 50 anys
Es va aixecar en plena dictadura sobre un terraplè on s’ubicava l’abocador de Cervera || Quan es va estrenar, va ser el de més capacitat d’Espanya i un dels més grans d’Europa
El Gran Teatre de Cervera celebra aquest any el mig segle de vida. L’edifici es va aixecar durant el franquisme sobre un terraplè on s’ubicava l’abocador de la capital de la Segarra. El projecte es va acollir a les iniciatives del ministeri d’Informació i Turisme dedicades a construir grans paradors nacionals en el moment de plena efervescència de les tradicions religioses d’aquell fosc període històric.
Inaugurat per Carmen Polo, esposa de Francisco Franco, va obrir les portes el 12 de març de l’any 1967 amb 2.200 places, en aquell temps el teatre més gran d’Espanya i un dels més grans d’Europa. Va ser en plena postguerra una aposta del ministre Manuel Fraga Iribarne, que va aixecar al costat de la Universitat un edifici únic de 4.800 metres quadrats de superfície, sense columnes ni llotges. Cervera tenia la representació de La Passió més antiga del món (1481), que s’havia recuperat el 1940 en plena postguerra amb nou text i música.
Inaugurat per l’esposa de Franco, Carmen Polo, ha sigut referència cultural per a diverses generacions
No pot obviar-se en aquell moment la capacitat negociadora d’un jove Joan Salat, que durant dècades va presidir ajuntament, el Gran Teatre i la majoria de les institucions públiques de la ciutat.
La proposta va viure un èxit sense precedents a la Segarra. Les sessions, llavors una dotzena, s’omplien tant que fins i tot s’instal·laven cadires als passadissos per a visitants de tot Catalunya i part d’Espanya com Aragó, València i el País Basc. Algunes temporades es va arribar a un total de 20.000 espectadors.
Precisament ahir, ho va recordar el pregoner de La Passió d’aquesta edició, Jaume Carbonell, que va assegurar que l’equipament es va convertir en el centre de referència cultural per a diverses generacions com a cine, sala de ball, discoteca, hotel i restaurant, entre d’altres. Així mateix, va recordar que les escenificacions de La Passió estaven protagonitzades en la seua totalitat per les famílies de Cervera. “Era un símbol d’identitat de la gent”, va comentar Carbonell, la inquietud cultural del qual va nàixer al mateix teatre de mans del seu pare, Mateu Carbonell, que va dirigir l’obra durant més d’una dècada.
El pregoner ha sigut, en els últims 25 anys, actor, presentador i artífex de gran part dels actes culturals de la capital de la Segarra, com poden ser Aquelarre, Carnaval, 7lletres, La Passió i Músiques Tendres, entre molts d’altres.
Així, per exemple, ha encarnat múltiples papers en els espectacles com els del Mascle Cabró a l’Aquelarre, Ponç Pilat a La Passió o el de rei en la llegenda de Sant Jordi. També ha interpretat el cantant Georges Brassens i ha fet de rapsode i presentador en un desenes d’actes. La Passió i la Paeria de Cervera li van retre ahir homenatge a la sala de plens amb una sonora ovació.
La nova de temporada de ‘La Passió’ s’estrenarà el 19 de marçLa lectura del pregó d’ahir va servir per presentar la nova temporada de La Passió, que s’estrenarà el diumenge 19 de març i comptarà amb un total de sis sessions els dies 19 i 26 de març, i els 2, 8, 14 i 22 d’abril. Entre les novetats, s’ha de destacar el relleu en el paper de Jesucrist, que durant una dècada ha encarnat Xavier Joan i que ara realitzarà Xavier Lozano, de l’Espluga de Francolí. Es dóna la circumstància que és la primera vegada que el paper no l’interpreta algú de la capita de la Segarra. El president, Xavier Cañabate, va explicar també que es renovarà la il·luminació de les escenes i es projecta destinar també 300.000 euros a la renovació de la coberta de l’edifici, entre altres novetats.