Es disparen els delictes a la xarxa i estafes i assetjaments ja superen els presencials

Els delictes a través de les xarxes socials i els dispositius mòbils s’han disparat en els últims temps i arriben a superar en alguns àmbits els que es produeixen de forma presencial. Les estafes copen aquest tipus de delinqüència, mentre augmenten els casos d’assetjament i ‘sextorsió’. L’addicció provoca que 40 nens de Lleida estiguin en tractament.

L’ús massiu de les xarxes socials per part de la població de totes les edats comporta que els delictes que es cometen a través d’aquests mecanismes tecnològics hagin augmentat en els últims anys a Lleida i, fins i tot, que en alguns àmbits superin les infraccions que es cometen de forma presencial. Encara que no hi ha dades específiques de denúncies per delictes comesos a través de la xarxa o de dispositius electrònics, la memòria de la Fiscalia inclou un apartat de delictes informàtics. L’últim informe assenyala que l’any 2015 es va imputar 323 lleidatans per aquest tipus d’infraccions penals, 290 per estafes, un 63% més que el 2013.

En l’actualitat, els Mossos d’Esquadra han registrat un degoteig de denúncies per delictes que fins ara quedaven a l’ombra, com ara l’extorsió sexual, coneguda com a sextorsió, amb més d’una dotzena de denúncies en un any a les comarques de Ponent. En aquest apartat també s’inclou l’assetjament a través de les xarxes socials, anomenat stalking, i que l’última reforma del Codi Penal va tipificar com a delicte. Un estudi recent de la UdL va alertar que el 40% dels estudiants reconeixia que se sentia víctima d’aquest tipus d’assetjament. Els Mossos alerten de l’elevada xifra negra, ja que moltes víctimes no denuncien per la vergonya que els suposa que hagi estat traïda la seua vida més íntima.

Un total de 323 lleidatans van ser imputats el 2015 per delictes informàtics, la majoria per estafa

Pel que fa a les infraccions delictives més comunes a través de la xarxa, el cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà de la Regió Policial de Ponent dels Mossos d’Esquadra, Vicent Sus, explica que les estafes augmenten i que internet facilita l’anonimat del delinqüent. També dificulta la persecució del delicte, perquè aquest tipus d’estafes es fan des de països on la investigació de la policia catalana no pot arribar. En la mateixa línia, l’agent Jordi Cortasa remarca que la xarxa també facilita la troballa de víctimes, on la ciutadania s’exposa més.

La compra de productes de segona mà s’ha convertit en un refugi per a aquest tipus d’estafadors. “Ens encega l’oportunitat del barat i caiem en la trampa”, assenyala l’agent. “Hem d’aplicar el sentit comú i desconfiar del que no coneixem”, adverteix. Estafes amb targetes o a través del correu electrònic per “robar-nos” dades personals, el que es coneix com a phishing, són modalitats delictives que han augmentat amb l’ús generalitzat de les xarxes socials.

Tanmateix, els delictes més personals també han anat a l’alça en els últims anys, de forma que la segona infracció penal més denunciada són les amenaces i les coaccions. D’aquest tipus, se’n troben en la violència de gènere i en el ciberassetjament entre iguals, sobretot entre menors. L’últim any, els Mossos han registrat un degoteig important de denúncies per sextorsió, quan la víctima, via Facebook o missatgeria instantània, comparteix un vídeo o una imatge sexual amb una altra persona (sexting) i aquesta última li exigeix una quantitat de diners per no difondre-ho entre els seus contactes. A Lleida, el perfil en aquest cas són homes i els Mossos reben entre una i dos denúncies al mes. “Costa denunciar, perquè és un tema molt personal, però ara es fa més que abans”, explica Sus.

«Hem d’ensenyar els fills a detectar els riscos a internet»

Per la seua part, l’advocat Ramon Arnó, membre de la comissió TIC del Col·legi de l’Advocacia de Lleida i responsable de La Familia Digital, explica que hi ha altres delictes que s’han disparat, com ara l’assetjament entre menors, la pornografia infantil, els delictes d’odi i injúries i els robatoris i danys informàtics en el si d’una empresa. A pesar d’aquest increment, Arnó recorda que la legislació s’ha anat adaptant per perseguir aquests delictes i que la impunitat és només un miratge. “Els delinqüents tenen la sensació que si ho fan via xarxa, no els agafaran, però no és així”, assenyala. Un dels aspectes que més preocupen és com utilitzen les xarxes socials els adolescents. Sobre aquesta qüestió, Arnó assenyala que cada vegada hi ha més casos en què víctima i delinqüent són menors. “Han de ser conscients que a partir dels 14 anys són responsables penalment”, adverteix.

Estan augmentant els delictes a través de les xarxes socials?

Hi ha estudis que demostren que hi ha un clar canvi de tendència i que fins i tot en alguns àmbits hi ha més delictes via internet.

La llei està adaptada a aquest canvi de tendència?

Hi ha modificacions interessants, amb la introducció d’alguns delictes. Hi ha una especialització en la Fiscalia, els cossos de seguretat i els jutges que facilita la persecució d’aquesta delinqüència.

Quins delictes via internet són els més comuns?

Els delictes que atempten contra la integritat moral, l’assetjament entre menors, la revelació de secrets, els danys informàtics i el robatori de dades de caràcter personal.

Els menors estan més exposats a ser-ne víctimes?

Qualsevol pot ser-ne víctima, però els menors no tenen l’experiència vital necessària per detectar els riscos. No podem donar-los una eina amb la qual es poden fer mal sense formació per utilitzar-la.

Com es fa aquesta supervisió?

Defenso l’exercici de la pàtria potestat a internet, ja que els pares han de protegir i educar els seus fills en les tecnologies de la comunicació per saber actuar.

La prevenció és la clau...

Per descomptat. Hem d’entrenar els nostres fills perquè siguin capaços de detectar actuacions de risc. Són eines que també s’haurien de donar des dels col·legis.

Però si han nascut a l’era digital, en saben més que els pares?

És un error que cometem al parlar de nadius digitals. Si sabessin defensar-se, no hi hauria delictes contra menors.