Com es reinsereix un pedòfil?

«Malgrat tots els senyals, no em volia admetre a mi mateix que era un ‘pedòfil’ fins que vaig fer quaranta anys. Sempre deia a tothom que ‘no havia trobat la persona correcta’, i ‘que havia tingut moltes decepcions amoroses’, etc. He tingut molt contacte amb nens per l'ensenyament de música, però mai no he abusat d'aquesta confiança», explica en Moritz, músic i membre del projecte Dunkelfeld per a la prevenció de la pedofília. Segons els experts en criminologia Moritz, és el que es coneix com a “pedòfil cèlibes”, els individus que senten desitjos sexuals pels infants però que no han delinquit mai.

Aquest projecte preventiu ja es porta a terme a onze centres alemanys i té llargues llistes d'espera. Es treballa amb individus que han abusat sexualment d'un menor i amb «pedòfils cèlibes».

«El projecte Dunkelfeld és una experiència d'èxit que aporta resultats esperançadors», afirma Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la UOC. Més de 2.100 persones s'han sotmès a aquest tipus de programa per al diagnòstic i l'assessorament.

La VII Jornada de Criminologia de la UOC que se celebra aquest dijous al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) compta amb experts en la matèria per debatre sobre el funcionament i la utilitat d’aquests projectes per a la prevenció de la delinqüència sexual i la reinserció dels delinqüents, i la seva possible aplicació a Catalunya.

El programa desenvolupat a Catalunya redueix en un 14% la reincidència

Cada programa té el seu tractament. El projecte Dunkelfeld realitza teràpies cognitives-conductuals individuals i de grup setmanals amb els pedòfils per analitzar el seu comportament sexual passat i es proposen un seguit d'estratègies com, per exemple, no quedar-se mai sol amb un infant.

D'altres, com el programa Cercle –en curs a Catalunya des del 2014- treballa amb la cohesió de la comunitat per prevenir i reinserir. Així, un grup de voluntaris es troba regularment amb l'ex-pres per valorar els progressos i les dificultats de la seva reinserció.

El seu objectiu és donar suport a presos per delictes sexuals que es troben en règim de semillibertat o llibertat condicional en el seu procés d'incorporació a la societat. «S'està aconseguint un bon èxit pel que a la participació tant de sol·licitants com de voluntaris», afirma Tamarit. Tot i que encara és aviat per a aportar resultats concloents, el Centre Penitenciari Brians 1 va analitzar dos grups: delinqüents sexuals que havien sortit en llibertat, sense cap intervenció, que van presentar una reincidència del 18,2%, i interns que havien rebut ajuda del projecte Cercles, dels quals només un 4,1% havia reincidit.

Realitats sobre l'abús sexual de menors a menors

La delinqüència sexual no la realitzen només els adults, sinó també menors. Segons l'estudi de Rich (2003), el 40% dels abusos sexuals contra nens menors de sis anys són perpetrats per joves d'entre set i disset anys, sobretot per als que tenen 14 anys

Un problema social, una resposta judicial

Segons dades de la Sala Penal del Tribunal Suprem els casos d’abús sexual a menors suposa el 20% de les causes penals. Durant la infància els poden arribar a patir 1 de cada 4 nenes i 1 de cada 7 nens, segons afirma l’Asociación para la Sanación y Prevención del Abuso Sexual Infantil (ASPASI).

Per minimitzar aquest tipus de delicte l’administració ha impulsat normatives com les lleis de registre de delinqüents sexuals.

Segons l’expert, però, genera controvèrsia, perquè suscita dilemes morals i polítics. «Serveixen més per a estigmatitzar socialment els delinqüents sexuals que no pas per a prevenir delictes», denuncia Tamarit.