Un enginyer d'Agramunt dissenya un exosquelet per ajudar a caminar

Permetre a persones amb lesions medul·lars tornar a caminar sense que hagin de fer un gran esforç. Amb aquesta comesa treballen des del 2010 l’enginyer industrial lleidatà Josep Maria Font, d’Agramunt, i l’equip del Laboratori d’Enginyeria Biomecànica (BIOMEC) que dirigeix a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Aquests anys de feina han fructificat, després de diversos prototips dissenyats, en la creació d’un exosquelet destinat a lesionats medul·lars que han conservat moviment al maluc. I ho han fet en col·laboració amb les universitats de la Corunya i Extremadura.

“Actualment portem a terme una prova pilot amb una pacient de Galícia que va en cadira de rodes perquè, encara que podria caminar amb suports passius, fer-ho li suposa un esforç molt gran”, explica Font.

L’exosquelet redueix l’esforç per caminar i les lesions i permet un moviment més natural

Aquest esquelet extern d’extremitats inferiors que la pacient utilitza en sessions setmanals redueix el sacrifici que ha de fer a l’hora de caminar, permet que el moviment sigui més natural i minimitza la possibilitat de lesions. La valoració de les primeres proves és positiva, però abans de sortir al mercat el producte ha de passar certes certificacions.

Per tant, l’objectiu ara és provar-lo en més pacients, per a la qual cosa ja estan en contacte amb el doctor Joan Vidal, responsable de la unitat de lesió medul·lar de l’Institut Guttmann. “Al mercat ja hi ha altres exosquelets, però estan més pensats per a persones amb paraplegia i a més són molt cars (més de 80.000 euros) i molt pesants. El que hem dissenyat nosaltres és més econòmic i personalitzat”, comenta Font.

L’exosquelet ideat funciona amb motors elèctrics que supleixen els músculs que la lesió ha anul·lat i generen els moviments. A més, la persona que l’utilitza porta sensors a les cames que detecten el patró de marxa i informen de quan s’han d’activar els motors.

Aquest és un dels tres projectes en els quals treballa actualment el laboratori que dirigeix Font i que pertany al Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica de l’UPC.

En aquest centre els integrants analitzen i simulen el moviment humà a través de l’ordinador per poder aplicar-lo en el camp de la salut, la qual cosa permet dissenyar tractaments i dispositius robòtics de rehabilitació personalitzats.

“L’objectiu és ajudar persones que han patit lesions medul·lars, patologies neuromusculars o ictus”, apunta Font. I és que a més de mesurar el moviment, al laboratori que dirigeix també s’analitza com camina la persona i si després del tractament o de la utilització del dispositiu hi ha una millora.

projectes també amb nens i operats de pròtesi de maluc

El disseny d’un exosquelet per a persones que han patit una lesió medul·lar és el vaixell insígnia del laboratori d’enginyeria biomecànica que dirigeix el lleidatà Josep Maria Font, però no és l’únic.

Pacient amb hemipàresia infantil realitza proves de marxa a la UPC. / Foto: BIOMEC

Actualment el seu equip treballa en dos projectes més, també basats en la tecnologia per a la salut, que tenen com a destinataris nens amb hemiparèsia infantil (una condició neurològica que dificulta el moviment d’una meitat del cos, però sense arribar a la paràlisi, i que ha estat causada per una lesió cerebral) o persones sotmeses a una operació de pròtesi de maluc.

La primera de les investigacions la porten a terme en col·laboració amb l’Hospital Sant Joan de Déu. “Es tracta d’un dispositiu de feedback auditiu que permet millorar la coordinació del moviment de la part del cos que aquests nens tenen afectada”, explica l’enginyer lleidatà.

Es tracta d’un so que s’activa a partir d’uns sensors de moviment quan els pacients han arribat al punt òptim de flexió de l’articulació.

D’aquesta manera, els petits, encara que no aconsegueixen moure’s més ràpid, sí que ho fan d’una forma més coordinada i similar a la que tenien abans de patir la discapacitat.

Els pacients que se sotmetran a una operació de pròtesi de maluc són els beneficiaris del tercer i últim dels projectes en els quals treballen, en coordinació amb la unitat de maluc de l’hospital Vall d’Hebron.

Aquí, la tasca del laboratori consisteix a avaluar una dotzena de pacients intervinguts amb diferents tècniques per comprovar l’evolució del seu moviment abans i després de l’operació.