SEGRE

SALUT

Els pediatres detecten més ús de mòbil en els infants i alerten del risc d'addicció

Insomni, estrès, baixada del rendiment escolar o canvis en la conducta són alguns dels signes d’alerta

Els pediatres detecten més ús de mòbil en els infants i alerten del risc d’addicció

Els pediatres detecten més ús de mòbil en els infants i alerten del risc d’addicció

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Els pediatres estan detectant en les seues consultes un ús cada vegada major del mòbil per part dels infants i alerten del risc d’addicció. Insomni, estrès, baixada del rendiment escolar o canvis en la conducta són alguns dels signes que poden donar el senyal d’alerta.

L’ús de les noves tecnologies per part dels més petits és un dels assumptes que s’estan abordant en el 14è Curs d’Actualització en Pediatria, organitzat per l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció (AEPap), en el qual també es debatrà sobre la transsexualitat infanto-juvenil.

La presidenta de la AEPap, Concha Sánchez Pina, ha insistit, en roda de premsa, que l’ús del mòbil constitueix un problema que, fins i tot, arriba a interferir en la comunicació en les consultes.

"Cada vegada més els pares arriben amb els mòbils oberts i els nens també i estan més pendents dels seus telèfons que del que diu el pediatre", ha subratllat aquesta doctora, que ha assenyalat que "hem de veure on és el límit entre el normal i el patològic".

L’assumpte preocupa tant els professionals que l’associació ha elaborat un "Decàleg per a un bon ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació", que alerta de les conseqüències d’una mala utilització.

Problemes físics (dolor d’esquena, fatiga ocular, insomni, sedentarisme..), acadèmics (menor concentració i rendiment..), psíquics (addicció, estrès..) i socials (aïllament, pèrdua d’interès) són algunes d’elles.

Per això, els pediatres aconsellen els pares que siguin un model per als seus fills i que estableixin normes i límits. No permetre que els nens utilitzin videoconsoles, mòbils, tauletes o ordinadors abans dels dos anys, ni durant els dinars, el descans o els moments de comunicació familiar són pautes a seguir.

I encara que la AEPap no estableix l’edat en la qual un nen pot tenir mòbil, ja que ha de ser el pare el que el valori, la doctora Sánchez Pina és taxativa: "quant de més major sigui millor, si és als 12 anys millor que als 10".

De la mateixa opinió és Esther Arén, inspectora en cap de la Policia Nacional i delegada provincial de Participació Ciutadana de Madrid, qui ha assenyalat que "la policia mai no dirà quan els pares han de donar un mòbil als seus fills", sinó que ho han d’establir ells en funció de la maduresa del nen.

No obstant això, ha precisat que l’edat en la qual els nens comencen a tenir mòbil està baixant fins els 9 anys, coincidint amb la Primera Comunió.

"Es donen telèfons mòbils als nens amb 8 o 9 anys i es produeixen casos en els quals aquests cometen delictes sense saber que ho són", ha advertit la inspectora, qui ha insistit en la importància de la prevenció i l’educació en l’ús de les noves tecnologies.

Segons el seu parer, és la millor forma d’evitar casos de 'ciberassetjament' (insults o amenaces), 'sexting' (tramesa de material eròtica o pornogràfica) o 'grooming' (quan un adult es fa passar per menor per fer xantatge o abusar sexualment d’un nen), uns delictes que es combaten des de la Unitat Preventiva de la Policia Nacional de Madrid.

Aquesta inspectora ha reconegut que el 'ciberassetjament' o 'ciberbullyng' "és la xacra del nostre segle i està present en tots els col·legis d’Espanya", encara que ha assegurat que si "es prevé es pareixi".

D’altra banda, el nou repte per al pediatre que suposa la transsexualitat en nens i adolescents és un altre dels assumptes claus de la reunió, en la qual es repassaran els coneixements científics i legals perquè els pediatres comptin amb totes les eines per informar les famílies.

La literatura científica ha demostrat que l’acceptació que facin les famílies dels joves transsexuals i el suport que els donin en la fase de trànsit és clau per reduir l’impacte en la salut física i mental dels menors, ha assenyalat la doctora María Jesús Esparza, coordinadora del curs.

Aquesta pediatra ha explicat que el tractament s’ha de fer de manera individualitzat, encara que sol iniciar-se amb una teràpia que detingui la pubertat i, posteriorment, a partir dels 16 anys, amb una teràpia hormonal creuada virilitzant o feminitzant.

tracking