Beatriz Mothe: «Avui estem moltíssim més a prop que ahir de poder curar la sida»

No han passat ni 24 hores des que va anunciar els resultats de l’assaig que ha coordinat (va concedir l’entrevista a SEGRE ahir a la tarda). Ha tingut temps ja d’assimilar-ho?

Sí, atès que els resultats ja feia temps que els sabia perquè el pacient que fa més temps que controla el VIH sense tractament suma 28 setmanes. El que és difícil d’assumir és l’impacte mediàtic que ha tingut, però nosaltres simplement fem el nostre treball. Sí que estava expectant per saber com ho rebria la comunitat científica.

I com van reaccionar els científics presents a la sessió?

Van venir a felicitar-me, hi estaven molt interessats. El feedback va ser molt positiu, però ara fa falta veure què passa en els propers dies i què s’escriu sobre això. És un congrés internacional amb 4.000 investigadors de tot el món.

Estava nerviosa?

Molt, moltíssim, però els nervis ajuden que surtin bé les coses. Els últims dies, setmanes, mesos han estat molt durs de treball i jo havia de mostrar en deu minuts la feina que hem fet vint persones durant quatre anys. Això és una responsabilitat.

Digui’m en poques paraules per què és tan important el que han aconseguit?

És important perquè després de trenta anys d’investigació en sida encara no sabíem que una vacuna terapèutica pogués tenir algun efecte. Es treballa molt en preventiva, per evitar noves infeccions, però en terapèutica fins ara cap vacuna havia donat un resultat positiu. Sí que s’havien desenvolupat petits assajos, però res de similar. Això sí, s’ha de deixar molt clar que no hem aconseguit curar els pacients, que no hem eradicat el virus, però sí que hem aconseguit debilitar-lo. Ara el que hem de fer és entendre-ho per tal de millorar i que l’efecte de la vacuna sigui encara més durador i alhora aplicable a més pacients.

Perquè en el seu assaig clínic tots eren portadors del VIH que no havien desenvolupat la malaltia.

Exacte. En una investigació sempre es prova primer amb el millor escenari possible, en aquest cas, pacients amb un tractament precoç tot just encomanat, per a partir d’aquí poder avançar.

Podria considerar-se l’avenç més important en la investigació sobre la sida?

No! L’avenç més significatiu han sigut els tractaments antiretrovirals, perquè això és el que salva la vida als malalts. El nostre és un petit avenç que ens diu que anem pel bon camí i que potser en el futur tindrem una vacuna per curar persones ja contagiades. Sí que podem assegurar que és el millor avenç en el camp de la vacuna terapèutica, perquè fins ara no hi havia res.

Fa set anys, en la seua primera entrevista amb SEGRE, em va dir que estava segura que hi hauria una vacuna contra la sida i que s’aconseguiria abans que acabés la Sagrada Família, i no s’ha equivocat.

Doncs no anava tan mal encaminada! [rialles]

Ha aconseguit resultats en temps rècord. Quants anys fa que està dedicada a la investigació en el camp del VIH?

Al setembre celebraré 10 anys. Vaig començar el 2007, quan vaig acabar la residència.

Estem avui dia moltíssim més a prop que ahir de poder curar la sida?

Jo crec que sí. La notícia, tots els que treballem en el camp, l’agafem amb prudència, però és un primer resultat positiu en el camp de la vacuna terapèutica. Saber això t’obre moltes línies d’investigació. A més, quan tens una troballa així, en un congrés internacional, el que esperes és que vingui acompanyada de finançament per continuar investigant.

I de tenir una vacuna preventiva per evitar el contagi?

Aquest és un altre camp totalment diferent, va per una altra via a nivell immunològic, però es podran aprofitar molts resultats del nostre estudi.

És dona i jove (té 39 anys). Ho ha tingut difícil per obrir-se camí en el món de la ciència?

És cert que en el món de la ciència veus que és difícil per a les dones. Entre 35 i 40 és un moment de gran producció científica i coincideix amb la maternitat. Vas als instituts d’investigació i veus científiques júnior però poques que han arribat a llocs de responsabilitat. No és que hi hagi una barrera, però en algunes coses veus dificultats. A poc a poc, hi ha sistemes de beques per facilitar la conciliació, però és difícil accedir a alts càrrecs. El cert és que jo he tingut sort.

És conscient que vostè ha aconseguit posar Lleida en el mapa del món?

No sóc conscient encara del que hem aconseguit, perquè no hem pogut veure el que ha sortit en els mitjans, però em fa il·lusió que es parli de Lleida. Vaig estudiar Medicina a la UdL i n’estic molt orgullosa, en tinc molt bons records. Va ser en aquesta facultat on va nàixer la meua vocació investigadora. Vaig viure a Guissona fins als tres anys i després la família ens vam mudar a Lleida. Hi vaig sempre que puc.