Un madrileny amb 700.000 alumnes, entre els deu millors professors del món

No hi ha res d’extravagant a les seues eines bàsiques, un retolador i una pissarra, però David Calle no és un professor qualsevol: ensenya a través de vídeos penjats a Youtube, té més de 700.000 alumnes i és un dels 10 finalistes del Global Teacher Prize, guardó atorgat al millor docent del món amb una dotació d’un milió de dòlars al guanyador.

En una entrevista amb Efe després d’anunciar-se el passat dimecres la seua nominació després de ser seleccionat entre 20.000 aspirants de 179 països, Carrer (Madrid, 1972) reconeix estar "col·lapsat" per l’allau d’atenció mediàtica que ha rebut en les últimes hores, però se sent "molt agraït" per l’oportunitat que suposa per a Unicoos, la pàgina web que concentra la seua tasca educativa.

"A Unicoos li pot vindre molt bé que la gent conegui que existim, que apostem per l’educació gratuïta i que fem un munt de coses gratis pels xavals", assenyala aquest enginyer reconvertit a ensenyant, a qui li dóna "molta objecció" una fama que "no esperava, ni de bon tros", ja que no es considera "ni el millor professor" del seu poble.

Des de la seua residència en el municipi madrileny de Velilla de San Antonio, Calle arriba a milers d’estudiants hispanoparlants de tot el planeta: els seus 705 vídeos de Matemàtiques, Física, Química i Tecnologia acumulen més de cent milions de visites.

La idea de servir-se de Youtube va sorgir fa sis anys, quan es va adonar que "hi havia moltes famílies que no podien permetre’s una acadèmia", la qual cosa li va portar a realitzar els seus primers vídeos malgrat que "tenia molta vergonya" i "no tenia ni idea de com editar".

La seua experiència anterior en classes de suport li va permetre saber en què fallaven els xavals i veure que gairebé sempre tenien els mateixos dubtes i els mateixos problemes i, encara que "va començar tot molt a poc a poc" i al principi només pensava a ajudar als seus "vint o trenta alumnes", no va tardar a rebre altres peticions, "de fora d’Espanya fins i tot".

"En el fons ho faig per pura passió", assegura Calle, i subratlla que les "catorze hores al dia" que dedica a Unicoos no deixen de ser "temps lliure", ja que el seu treball en la seua acadèmia presencial li manté "pluriocupat".

La tasca "exigeix molt treball", sobre tot el referit a editar els vídeos, ja que al professor li agrada "incloure recursos nous" i arriba a publicar-ne "vuit o nou al mes" encara que al principi eren "dotze o tretze".

Aquesta realitat podria canviar gràcies a la seua candidatura a l’oficiós 'Nobel’de l’ensenyament, per no parlar del que suposaria emportar-se a casa el milió de dòlars del premi: "Amb Youtube no es guanyen diners, almenys en el meu cas", apunta.

El mestre ja té multitud d’idees al cap: contractar un editor i professors per poder gravar vídeos d’altres assignatures, desenvolupar la pàgina web i oferir solucions a altres professors i fins i tot donar el salt a altres idiomes i sotstitular les seues lliçons en anglès o en portuguès: "Em consta que al Brasil em segueixen molt".

Passi el que passi, i malgrat haver llogat una aula a Madrid "per atansar-me més als alumnes", Calle no ha "contemplat" passar-se a la docència ordinària i prefereix continuar el seu projecte "encara que no tingui una nòmina fixa ni vacances pagades", perquè li encanta "ajudar xavals que tenen grans problemes de frustració i greus mancances de base".

És evident que el seu mètode ja té una importantíssima demanda, i és que al cap i a la fi els usuaris d’Unicoos "han nascut amb Youtube" i "estan acostumats al vídeo", format que "poden veure quan vulguin i on vulguin" i aporta un elevat "grau d’interacció".

"Són una altra generació, un altre tipus d’alumnes, són més impacients, es frustren abans, en treballen menys, tenen menys base i se’ls n’obliden moltes coses d’un examen un altre. Jo sóc allà per ajudar-los", argumenta Calle.

Ja hi ha hagut "bastantes editorials" que han ofert a aquest particular 'youtuber' la possibilitat de publicar volums recopilatoris de les seues lliçons, però ell pensa que "no té molt sentit posar-les per escrit" i creu que "amb la pàgina web és suficient".

"No sóc un innovador", declara Carrer, l’èxit del qual té una recepta senzilla: "Transmetre empatia, passió i energia, mostrar als xavals que volem ajudar-los, que ens hi preocupem, que mostrem interès per l’assignatura que ensenyem i dir-los que no es rendeixin mai".