MEMÒRIA HISTÒRICA DESAPAREGUTS
Proves de l’ADN contra l’oblit
La Generalitat ha recollit mostres genètiques a 29 lleidatans amb familiars desapareguts a la Guerra Civil i el franquisme || Es duplica el nombre de censats per buscar restes, fins a 418
El Centre d’Atenció Primària Onze de Setembre de Lleida va acollir ahir la segona sessió de recollida de mostres genètiques de lleidatans amb familiars que van desaparèixer durant la Guerra Civil i el franquisme. La majoria són fills i germans que no saben res dels seus des que van sortir cap al front i que, vuitanta anys després del conflicte, no es rendeixen i segueixen buscant gràcies al programa d’identificació genètica de la Generalitat i que es completarà amb l’obertura de fosses. En la sessió d’ahir, setze familiars de persones nascudes a Lleida que van perdre la vida durant la guerra van donar el seu ADN després d’inscriure’s al cens, que actualment ha duplicat el nombre de lleidatans registrats i que arriben als 418. És la segona sessió de recollida de l’ADN a les comarques de Ponent, amb vint-i-sis familiars que ja han aportat les seues mostres al cens. Així ho va explicar ahir Carme García, directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament de la conselleria d’Afers Exteriors, departament que assumeix les competències en recerca de desapareguts. García va assenyalar que el setembre passat es van iniciar les proves genètiques, les mostres de les quals permetran acarar-les amb els objectes i registres que ja estan en mans de la Generalitat, a banda de comparar-los amb les restes òssies que es trobin quan s’iniciï a partir d’aquest any l’obertura de les més de 400 fosses que hi ha a Catalunya. En aquest sentit, va animar els familiars a inscriure’s al cens i va assegurar que més de la meitat de les famílies apuntades des que es va iniciar el 2000 han rebut algun tipus d’informació sobre el seu ésser estimat. Per la seua part, la doctora Elena García, del laboratori de l’Àrea Genètica de l’Hospital Vall d’Hebron (que recull el perfil genètic), va explicar que el 60% de les mostres són de familiars de primer grau, fills i germans, ja que s’ha prioritzat els d’edat més avançada.
Per al departament de Raül Romeva, aquestes actuacions serveixen per preservar el dret dels familiars a saber què va ser dels seus i també per dignificar aquells que van morir per defensar el govern legítim de la República. “Tardarem un temps, però arribarem al final”, va assenyalar Carme García.
La Generalitat preveu aquest any 12 actuacions en fosses de LleidaLa Generalitat preveu portar a terme aquest any dotze actuacions en localització i dignificació de fosses comunes a les comarques lleidatanes i les restes que es trobin podran acarar-se amb les mostres de l’ADN recollides fins ara amb els familiars dels desapareguts. El Govern té registrades més de 400 fosses, la meitat a la província de Lleida.