«Els pacients amb metàstasi deixaran de morir en uns anys»

JAVIER CORTÉS, DIRECTOR DE LA UNITAT DE CÀNCER DE MAMA DE L'INSTITUT ONCOLÒGIC BASELGA

Després de tants anys d’experiència en la lluita contra el càncer, em defineix en poques paraules aquesta malaltia?

És una malaltia personal, familiar i social, amb potencial de matar una persona físicament i psíquicament. Són el que jo anomeno cèl·lules okupes malignes. Per això, cada vegada hem de buscar més el component personal del pacient, a més del físic. És clau entendre que cal acompanyar el pacient. Hem de tractar la persona amb càncer i no el càncer de la persona. Només d’aquesta forma curarem la malaltia i farem que el pacient ho visqui amb optimisme, perquè, a més, moltes vegades s’acaben curant.

Fa dos dècades que està dedicat al càncer i setze anys al de mama. Com ha vist canviar la malaltia en aquest temps?

De forma espectacular. Dia a dia, són petits passos, però quan un surt a la finestra del passat... Hem passat de curar fa vint anys un 60% dels pacients a fer-ho avui dia amb el 75% o el 80%. Més de la meitat de les persones que fa quaranta anys no es curaven, avui superen el càncer. Per exemple, moltes pacients de mama amb càncer metastàtic que deixen de morir a causa del càncer.

És que aquest tumor és un dels que tenen un pronòstic millor...

Jo crec que sí, però hi comença a haver altres tumors també amb un bon pronòstic. Cada vegada veiem més tumors amb què els pacients poden viure més temps i millor.

I quina és la clau de tot això?

El primer factor és el diagnòstic precoç. La gent està cada vegada més sensibilitzada i, al més petit símptoma, van al metge, la qual cosa permet diagnosticar els tumors abans i augmentar, per tant, les probabilitats de curació. Un altre aspecte clau és treballar de forma multidisciplinària, la qual cosa ens permet optimitzar els tractaments i els temps, i això millora el pronòstic. I també són molt importants els avenços que s’han experimentat en els tractaments i els estudis per conèixer millor la cèl·lula tumoral, la qual cosa permet aplicar teràpies més dirigides. Jo crec que, d’aquí a uns anys, no sé quants, la majoria dels pacients amb metàstasi deixarà de morir i cronificarem la malaltia.

Arribarà a ser guarible el càncer?

No sé si serà guarible, però la gent no morirà de càncer. Passa amb moltes malalties, que es controlen i es cronifiquen, com ara la hipertensió o la cardiopatia isquèmica.

En quin punt estem avui amb aquesta malaltia?

És difícil dir-ho de forma concreta, perquè hi ha molts tipus de càncer, millors i pitjors. N’hi ha que tenen un pronòstic millor que una hipertensió. De fet, hi ha moltíssimes malalties amb un pronòstic pitjor, però la paraula càncer està maleïda, és una xacra. Però és una patologia que no mata, que té capacitat de matar, però que es pot curar. El càncer no és cap condemna.

I encara menys aquí, on podem presumir de tenir grans centres i professionals reconeguts.

No hi ha cap necessitat d’anar-se’n fora d’Espanya a tractar-se de càncer. Si fos una rata, sí que ho faria, perquè hi ha més investigació fora. Però no hi ha ni un sol tractament que es doni als EUA que no puguem donar-lo aquí. Tenim uns magnífics professionals i alternatives terapèutiques.

Fins aquí la part positiva del càncer, però el cert és que cada vegada es diagnostiquen més casos i en persones més joves.

És cert que continua morint molta gent amb càncer i que no s’ha d’abaixar la guàrdia. I això és una crida a les autoritats sanitàries, perquè la investigació és una necessitat social. Cal exigir que posin recursos per investigar. No es pot retallar en càncer. Que per què hi ha més casos? És una malaltia associada a l’edat i multifactorial, i el tabac, la contaminació, el sedentarisme o l’estrès es troben presents en la nostra societat.

Per què és important que l’Institut Oncològic Baselga estigui a Lleida amb Avantmèdic?

El que és important és que el pacient estigui ben atès i que s’humanitzi la medicina. I nosaltres anem a llocs on pensem que hi ha aquesta filosofia.