«Innovar no és fer coses rares, és gestionar bé la teua idea»

Parlar amb Ferran Adrià no és parlar de cuina. Perquè, per al considerat per més d’un com el millor xef del món, la gastronomia va més enllà, és un concepte, un estil de vida, amb la innovació sempre de fons. De fet, els seus nous projectes, a part d’ensenyar als més petits hàbits de vida saludables, passa per centrar tots els seus coneixements en la innovació amb elBullifoundation. No se n’amaga i admet que fa anys que no cuina. Perquè, per al cuiner de l’Hospitalet de Llobregat, el seu saber estar és la creació.

Ser el Messi dels fogons no evita que Ferran Adrià dediqui una part del seu temps a ensenyar els més petits de la casa a tenir una alimentació saludable. Ensenyaments que no cauen en sac foradat, ja que el millor xef del món té clar que la cuina no és una moda passatgera, que els nens estan molt interessats gràcies als programes de la tele i que cuinar va més enllà de la gastronomia: és una idea. Amb aquesta reflexió, Adrià explica els seus projectes de present i de futur.

Col·labora amb Carrefour en la Caravana de la Salut. En què consisteix aquest projecte?

Naix a partir del projecte que he fet amb Disney “T’ho explico a la cuina”, una aposta pels hàbits saludables el públic dels quals són les famílies i, sobretot, els més petits. Recorrerà més de cinquanta ciutats espanyoles i el principal objectiu és inculcar-los el coneixement de cuinar bé.

Ens agrada menjar bé, però ens agrada cuinar?

La veritat és que hi ha una afició creixent per la cuina, sobretot gràcies als programes de la televisió. Espais com per exemple MasterChef (TVE) no són una broma, té un públic de més de tres milions de persones. Els nens juguen al futbol perquè el miren a la tele, doncs el mateix passa amb la cuina. A més, també ajuda que cada vegada més la gastronomia sigui present en els mitjans de comunicació. Totes dos coses ajuden a guanyar adeptes, sobretot entre els més petits, que han generat un canvi brutal.

Ara mateix està immers en elBullifoundation. Pot explicar-nos de què es tracta?

És una entitat que naix amb la innovació com a eix principal. L’important és prendre consciència de com d’important és innovar. Sempre, en tota la nostra història, ha estat fonamental. I d’aquesta idea surten d’altres, com ara elBullilab o el Bulli 1846, que s’ubicarà en el mateix indret que el restaurant, a Roses, i que obrirà com un espai expositor d’idees.

Sembla molt complicat...

Ho és, no és gens fàcil d’explicar i no ho serà fins que estigui acabat per complet i comenci a funcionar. A elBullilab explorem idees que s’hauran de portar a terme més endavant amb les empreses.

I què és la innovació?

La innovació no necessàriament ha de ser fer coses rares, simplement el fet de gestionar bé una idea pot ser innovador. El més important de tot és la gestió dels conceptes i que el projecte tingui un resultat. Per això ens centrarem en les pimes.

Amb tanta idea innovadora, s’ha perdut l’interès per la cuina tradicional?

La cuina ha anat evolucionant, com és lògic. Ara no mengem el mateix i de la mateixa manera que fa dos-cents anys. Però hem d’entendre d’on ve el que nosaltres anomenem la nostra cuina tradicional, ja que els canelons són d’Itàlia i les croquetes, franceses. S’ha de fer un bon treball cultural, perquè hi ha molt pocs llibres que parlin de la història de la gastronomia. El fet de comprendre el passat és imprescindible per anar cap al futur.

Aleshores, pretén fer una Viquipèdia gastronòmica?

Nosaltres volem fer una enciclopèdia de la restauració gastronòmica occidental, perquè incloure tota la gastronomia mundial de tots els temps seria impossible. No es tracta d’una Viquipèdia de la gastronomia, perquè no només donem informació, sinó també que volem proporcionar coneixement.

Si el nou Bulli no serà un restaurant, no tornarà a cuinar?

Jo ja feia molts anys que no cuinava. Em dedico a crear i ho faig amb coses de la cuina. Fer-ho a casa –que ho faig, tot i que li dedico poc temps– és una altra història. No té res a veure una cosa amb l’altra.

Ara que se’l considera el millor xef de tot el món, sempre va tenir clar que es volia dedicar a la gastronomia?

De cap de les maneres. Jo sóc cuiner per atzar, tot aquell que conegui la meua biografia ho sap. Jo volia ser futbolista, com Johan Cruyff. Però, per pagar-me les vacances, vaig trobar una feina de rentaplats i allà va començar tot, fins on estic avui dia.

Coneix Lleida? Dels nostres productes, quin li crida més l’atenció?

Sí, la conec, encara que fa anys que no hi vaig. Els productes de la gastronomia de Lleida són excepcionals, no només les verdures o la fruita, sinó també els embotits i plats tan característics com ara els caragols, que m’encanten, i fets de totes les maneres.

Com a curiositat, pel que fa a menjar, quin aliment no li agrada? I, al contrari, quin li agrada més?

No m’agrada el pebrot hortalissa, el gran, perquè el del padró, el verd petit, m’encanta. I entre el que més m’agrada, em quedo amb la fruita i el marisc.