Només el 23,3% dels escons dels parlaments del món els ocupen dones

El percentatge mundial de dones als parlaments nacionals va augmentar del 22,6 % el 2015 al 23,3 % el 2016, segons un informe de la Unió Interparlamentària (UPI) publicat avui, que revela a més que el número va créixer 6,5 punts percentuals en l’última dècada.

En ocasió del Día Internacional de la Dona Treballadora, que se celebra aquest dimecres, l’UIP ha presentat el seu informe anual sobre la presència femenina en les assemblees legislatives del món.

Fa deu anys, el 2006, les dones ocupaven el 16,8 % dels escons parlamentaris del món, per la qual cosa la progressió, si bé és lenta, és també sostinguda.

El 1995, per exemple, només un 11,3 % dels diputats eren legisladores.

El 2016, les dones van obtenir el 22,3 % de tots els escons disponibles en 66 eleccions celebrades a 53 països.

Els èxits més grans i els retrocessos més importants es van registrar en els petits Estats insulars en desenvolupament (PEID), on la mida relativament més petita dels parlaments té una repercussió més important en la proporció d’escons ocupats per dones.

El desembre de 2016 les dones representaven almenys el 30 % dels escons a 68 cambres parlamentàries -el 25 % del total d’assemblees legislatives del món- mentre que en unes altres 44 cambres (el 16 % del total) eren només el 10 %.

Actualment, encara hi ha cinc parlaments al món sense cap legisladora.

El lleuger augment en la xifra de parlamentàries contrasta amb el ritme més elevat d’avenç en el cas de les dones que presideixen un parlament, que ha assolit una xifra històrica, amb 53 de les 273 cambres existents.

Això suposa que només un 19 % dels parlaments del món estan presidits per dones, encara que representa un augment de gairebé el 3 % des de 2015.

Amèrica continua sent el continent amb la mitjana regional més alta de dones en el parlament després de registrar un increment del 0,9 % el 2016, fins el 28,1 % dels escons.

El 1995, el percentatge de diputades en els parlaments d’aquest continent era 12,7 %, i de fet l’informe deixa clar que, en l’última dècada, ha estat en l’avantguarda del moviment cap a la paritat de gènere.

"Amèrica Llatina va contribuir en gran manera a aquests avenços. De fet, el moviment de la dona a molts països d’Amèrica Llatina no s’ha acontentat amb una 'massa crítica' de dones entre els dirigents polítics", puntualitza l’informe.

En comptes d’això, ha implementat reformes legislatives concebudes per permetre que les dones ocupin el 50 % dels llocs decisoris, la qual cosa va contribuir en gran manera a aquests avenços.

Per exemple, Nicaragua va convertir en obligatori l’equilibri de gènere en les llistes dels partits i la República Dominicana va introduir l’obligatorietat jurídica de les quotes en la llista de candidats.

L’informe destaca que les quotes "són clarament eficaces a l’hora de propiciar que hi hagi més dones en la política i de garantir un nivell mínim de representació parlamentària de les dones relativament estable".

"On no hi havia quotes, es van registrar retrocessos importants", subratlla l’informe.

El text també lamenta que les quotes no sempre aconseguir anar més enllà de la denominada "massa crítica" del 30 o 35 % d’escons parlamentaris en mans de dones.

A Europa, la representació parlamentària femenina va augmentar del 24,4 % el 2015 al 26,3 % el 2016, amb avenços significatius a Xipre, Islàndia i Montenegro.

"A Espanya on la llei electoral exigeix l’'equilibri de gènere', a les dones els va resultar difícil superar l’objectiu del 40 %, subratlla l’informe.

Actualment, el 39,1 % dels diputats espanyols són dones, un total de 137 respecte als 350 disponibles.

L’informe també destaca "els comportaments misògins i sexistes que travessen les esferes públiques i privades quan les dones reivindiquen el seu espai polític, la qual cosa revela el grau en què les dones han de continuar lluitant cada dia perquè se’ls reconegui la seua legitimitat com a actors polítics", conclou.

Catalunya té ara 58 diputades, el 42,9%

El Parlament de Catalunya té actualment 58 diputades, que representen el 42,9 per cent dels escons. Aquesta xifra situa la XI legislatura com la segona amb més parlamentàries, només per darrere de la IX, que va arribar a tenir 59. En aquest moment n’hi ha sis més que a l’inici de la legislatura, quan n’hi havia 52, el 38,5 per cent de la cambra.

L’increment es deu a les renúncies a l’escó i les substitucions consegüents.

El nombre de parlamentàries ha anat augmentant de manera significativa des del restabliment del Parlament el 1980, i també l’acció legislativa a favor de la igualtat.

En aquest sentit, el Parlament va aprovar el juliol del 2015 la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, que reconeix que la representació i la participació paritàries en tots els àmbits de presa de decisions és un requisit necessari per assolir a una societat realment democràtica.

Aquesta llei, de la qual el Tribunal Constitucional ha anul·lat alguns articles amb la Sentència 159/2016, del 22 de setembre, també estableix que cap dels dos sexes no ha de tenir una representació superior al 60 per cent ni inferior al 40 en cap àmbit.