Bonaventura Clotet: «Necessitem 150 milions en 10 anys per curar la sida»

En la seua conferència a l’IEI va explicar els resultats de l’assaig clínic que ha aconseguit controlar el virus de la sida amb una vacuna terapèutica i sense necessitat d’un tractament antiretroviral.

Sí, volia explicar la complexitat que té la investigació que estem portant a terme i que coordina la doctora lleidatana Beatriz Mothe. Els resultats són un petit gran pas, una cosa que no havia passat mai, però cal tenir en compte que encara queda molt treball al davant.

Cap a on dirigirà ara la investigació?

Hem de saber per què unes persones de l’assaig han controlat el virus i d’altres no. Per a això hem de fer anàlisis molt complexes de l’actuació del sistema immunitari. Aquesta és una de les claus per avançar, però hi ha molts altres estudis complementaris i encaminats a tunejar la vacuna que estem desenvolupant per fer front a les variants del virus. L’objectiu és dissenyar un tractament que serveixi per a totes aquestes variants, és a dir, volem una vacuna que no només freni la infecció, sinó que la curi.

Pot calcular quants anys necessiten per aconseguir-ho?

Diria que ens queden entre set i deu anys per aconseguir certs tractaments combinats per demostrar que el virus de la sida es pot curar. Per a això hem de destruir amagatalls on pot emmagatzemar-se el virus en un estat latent i reactivar-se, ressorgir si es para el tractament.

Què necessiten?

Per avançar necessitem diners. Com més en tinguem, més ràpid avançarem.

Pot quantificar?

Necessitaríem uns 150 milions d’euros en deu anys per demostrar que el virus és guarible i avançar, no només en la curació de la sida, sinó que també cal centrar la investigació en aquelles complicacions derivades del VIH que causen molts morts als hospitals, com els problemes cardiovasculars, osteoporosi, envelliment accelerat, càncer, afectació hepàtica, trastorns neurocognitius, etc.

D’on haurien de sortir aquests diners?

Fa vint-i-dos anys que l’Obra Social La Caixa i la Generalitat col·laboren amb nosaltres de forma ininterrompuda, la qual cosa ens ha permès arribar a ser un dels laboratoris més reconeguts del món. Però necessitem més. Per a això, hi hauria d’haver una llei de mecenatge perquè la gent rica, que n’hi ha i molta, tornés a la societat solidàriament part del que la societat li ha donat per poder enriquir-se. Aquesta llei de mecenatge hauria de contemplar una desgravació de les donacions.

Pot posar-ne algun exemple?

A Holanda el mecenatge desgrava un 100%, a França un 60 per cent, però a Espanya tan sols el 35 per cent. De fet, a Espanya hi ha la trampa de fer-nos creure que el mecenatge desgrava el 75 per cent, però això només és així per sota de 150 euros. Per sobre d’aquesta quantitat, només desgrava el 35 per cent.

Després dels resultats del seu assaig, quin missatge donaria als afectats del VIH?

Les notícies com aquesta que tenen tant impacte donen esperança als afectats i molts ens truquen volent accedir ja al tractament. És important entendre que el que estem fent ara és investigació i que passaran més de deu anys fins que puguem subministrar un tractament eficaç. Anem pel bon camí, però queda molt recorregut.

Treballen conjuntament amb altres grups internacionals?

Sí, el nostre treball sobrepassa les fronteres. De fet, aquest assaig l’hem fet amb la col·laboració de l’hospital Clínic de Barcelona i de la Universitat d’Oxford.

La societat ha abaixat la guàrdia davant la sida?

Hem de posar-nos al cap que la sida no és una epidèmia del passat, sinó que és molt vigent i mata milers de persones cada any. Personalment tinc la sort de dirigir un gran equip que treballa amb molta il·lusió i que ha iniciat el camí cap a la curació del VIH.