«El dia que els nens s'adonin del que va passar realment serà horrorós»

Els fills de Mónica Pérez, l’última víctima mortal de la violència masclista a Lleida, tenen avui tres i quatre anys. Aquell dia de març del 2015 en què la va assassinar el seu pare, Pastor José Romero, condemnat avui a 17 anys de presó, acabaven de complir un i dos anys. “És una pena enorme que es quedin orfes per una cosa així”, explica Lucía García, la mare de la jove assassinada al barri de la Mariola i que té al seu càrrec, en acollida permanent, els petits. La nena ni tan sols pot recordar Mónica, però el nen sí. “Encara pregunta per la seua mare i per quan tornarà. És molt dur, duríssim”, reconeix Lucía.

Res ha estat fàcil a casa seua des d’aquella fatídica tarda en què Mónica, que llavors només tenia 24 anys, va rebre dos trets per l’esquena que van acabar amb la seua vida. “El nen ha estat conscient dels maltractaments que patia la seua mare. Reproduïa davant de mi agressions. Sap que el seu pare li ha fet mal a la seua mare”, assegura Lucía. Per això, el petit, que mostrava rebuig de la figura paterna, conductes agressives i patia molts malsons, està des d’aleshores en tractament psicològic. La guarderia i el col·legi als quals acudeixen són avui el dia a dia dels fills de Mónica, que viuen amb els seus avis materns des d’aleshores i ho fan al més aliens possibles a una tragèdia que va marcar i marcarà les seues vides per sempre.

“No em fa por que arribi el dia en què hagi d’explicar- los-ho tot. Però sé que quan s’adonin del que va passar realment serà horrorós”, assegura Lucía. Mentrestant, ella es desviu per exercir de mare, d’àvia i de tot el que faci falta per aquests nens. “Jo intento fer-ho el millor que puc i sé que tindran una bona vida, però jo no sóc la seua mare ni puc donar-los el que ella els donava i els hauria donat. L’adoraven i els la van arrabassar”, diu resignada.