Sospites de pressions de laboratoris per introduir la vacuna del papil·loma

La inclusió de la vacuna davant el virus del papil·loma humà (VPH) al calendari oficial de vacunació el 2008 va poder estar influïda per la "pressió" dels laboratoris i utilitzada com a "estratègia política" en coincidir la seua introducció amb una campanya electoral.

Així es desprèn de testimonis recollits en un estudi de la catedràtica de Periodisme de la Universitat de València Carolina Moreno, que presenta els arguments a favor i en contra de la vacuna i intenta donar visibilitat a les afectades i a col·lectius que rebutgen la immunització universal.

"Campanyes institucionals en salut pública. El cas de la vacuna contra el virus VPH" és un projecte del Pla Nacional d’Investigació en el qual Moreno ha treballat durant quatre anys i on analitza el tractament d’aquesta vacuna en els mitjans i recull testimonis de metges, polítics, periodistes i afectades.

Els efectes secundaris que aquesta vacuna va produir en dos nenes a València el 2009 va obrir una controvèrsia sobre la seua administració, un debat social que encara continua "latent".

Aquesta vacuna es va introduir al calendari vacunal el desembre de 2008, amb Bernat Soria (PSOE) com a ministre de sanitat i després d’una encesa defensa del grup popular en el Congrés, que va considerar que aquesta inclusió era una "urgència política".

Es van engegar els primers programes de vacunació massiva a Madrid, Astúries i la Comunitat Valenciana, autonomia on dos mesos després d’implantar-se va anar suspesa momentàniament després dels efectes adversos que van patir dos de menors després de rebre la segona dosi.

Les reaccions adverses a la vacuna de Raquel i Carla, que van ingressar diverses vegades a l’UCI de l’Hospital Clínic amb convulsions, somnolència i pèrdues de coneixement, va marcar "un abans i un després" en el discurs mediàtic sobre la vacuna contra el VPH, assenyala la investigació.

El juliol de 2009 es va constituir a València l’Associació d’Afectades per atendre la "necessitat d’un grup de famílies de trobar un tractament adequat per curar les seues filles de les seqüeles" sofertes després de vacunar-se.

Des d’aleshores, les famílies se senten "desemparades per l’Administració" perquè en cap cas no ha fet un seguiment sobre els processos que cursen les nenes, i "frustrades" en no saber què està passant, i reclamen un estudi epidemiològic coordinat a nivell autonòmic i que la vacuna es retiri del calendari oficial.

L’actual directora general de Salut Pública de la Generalitat, Ana María García, ja s’ha reunit en diverses ocasions amb ells per buscar respostes i solucions als seus problemes.

Altres testimonis recollits en l’estudi, com el de Carlos Álvarez Dardet, catedràtic de Salut Publica de la Universitat d’Alacant, assenyalen que la vacuna es va introduir al calendari oficial perquè els laboratoris "van pressionar moltíssim" l’Administració.

També el diputat d’IU Gaspar Llamazares recorda que el 2012 va sol·licitar la retirada de la vacuna en morir una nena a Gijón després de rebre la segona dosi de la vacuna, i critica que a Espanya es gasten "centenars de milions d’euros" en aquesta vacuna "sense saber molt bé quina serà la conseqüència".

Hermelinda Vanaclocha, subdirectora general d’Epidemiologia de la Generalitat quan es van produir els casos de les menors, afirma que el problema d’aquestes era "peculiar i estrany" i després de detenir-se la vacunació va pensar que a València no "es vacunaria una nena més fins que no es tingués un informe de què havia succeït".

"Tinc la sensació que un calendari vacunal no pot anar al remolc de la indústria farmacèutica; les investigacions biosanitàries han de ser independents", considera Moreno, qui aclareix que l’estudi "no dóna resposta a si vacuno o no a la meua filla", només dóna arguments perquè cada un decideixi després.

Respecte al tractament informatiu de la vacuna, s’assenyala que "des de 2008 el debat sobre la vacuna no ha cessat. Tinc la sensació que és un debat latent, víric, que cada cert temps apareix i es visibilitza," afirma Moreno després de recordar la recent sentència que atribueix la mort d’una nena de Gijón a l’administració de la vacuna.