Reconstrucció del clítoris a 5 lleidatanes que van patir una mutilació genital

Almenys cinc lleidatanes que van ser mutilades genitalment de nenes als seus països d’origen s’han sotmès en els últims anys a una operació que els ha permès reconstruir-se el clítoris. Ha estat gràcies a un programa gratuït de la Dexeus que es completa des de fa dos anys amb un altre al Clínic que costeja la sanitat pública catalana.

Cinc dones lleidatanes que van ser mutilades genitalment als seus països d’origen quan eren nenes s’han sotmès en els últims anys a una operació per reconstruir-los el clítoris. Formen part de les 82 pacients que han passat pel programa del cirurgià Pere Barri Soldevila, que la Fundació Dexeus Salut de la Dona va posar en marxa el 2007 i que ofereix aquesta intervenció de forma gratuïta a totes aquelles dones que hagin patit una ablació. A més, des del 2015, la sanitat pública catalana també costeja aquesta operació a través d’una unitat de l’hospital Clínic que ja ha practicat una desena de reconstruccions (es desconeix si alguna és de la província de Lleida, ja que el centre no va poder facilitar la dada a aquest diari).

El perfil majoritari de les dones que sol·liciten aquest tipus d’intervenció és el d’una jove d’origen africà, de 27 anys d’edat de mitjana, que ja va nàixer fora del país del qual és originària la seua família o que va arribar a Catalunya durant la seua infantesa. En la pràctica totalitat dels casos la mutilació es va produir durant un viatge a regions del Senegal (21%), Gàmbia (10%), Mali (10%), i Guinea (10%). “Són joves que ja han viscut la seua infantesa i adolescència aquí i senten la necessitat d’integrar-se i ser com qualsevol altra en els seus respectius grups d’amics”, explica el doctor Barri Soldevila.

Èxit en el 75% de casos

La intervenció consisteix en una cirurgia reconstructiva del clítoris d’uns 45 minuts de durada i un dia d’hospitalització. Concretament, s’elimina tota la part que va cicatritzar i es treu a l’exterior el que queda del clítoris, ja que es prolonga fins a 10 centímetres per sota de la pell. La intervenció permet restituir anatòmicament els òrgans afectats i recuperar el seu aspecte i capacitat sensitiva en més del 75% dels casos. En els inicis del programa de la Dexeus va ser complicat arribar a les pacients, però el flux de dones que actualment sol·liciten informació segueix creixent any rere any gràcies a la derivació mèdica, la difusió social a nivell local i l’ajuda dels mitjans de comunicació.

Mariamma, 24 anys: "L'operació m'ha canviat la vida, però no oblides una cosa així"

D’aquell fatídic dia en què va patir una ablació, Mariamma (nom fictici) recorda dolor. Molt dolor. “Era tot molt confús, no entenia què passava”, explica aquesta jove lleidatana de vint-i-quatre anys que en fa dos es va sotmetre a una operació de reconstrucció del clítoris. Ella ja havia nascut a Ponent i aquell estiu va viatjar amb els seus pares (que ja feia temps que vivien a la província) a Gàmbia, el seu país d’origen, per passar unes vacances.

Llavors Mariamma tenia uns set anys i cursava segon de Primària. “Era massa petita i no em vaig demanar per què em feien allò”, recorda. Va ser passats uns anys, quan era a punt d’acabar la Primària i el tema de la mutilació genital va sortir a classe, quan va començar a prendre consciència del que li havia passat. “No culpo els meus pares perquè ells culturalment ho veien bé, no ho podia comparar amb cap altra cosa i sé que no ho van fer pensant que em feien mal. Jo ara sí que sé que als meus fills no els passarà això mai”, assegura.

Durant uns dos o tres anys, aquesta jove lleidatana va estar buscant informació sobre la possibilitat de sotmetre’s a una reconstrucció del clítirois i va anar a parar el programa de la Fundació Dexeus Salut de la Dona. Fa dos anys li van fer una reconstrucció del clítoris. “L’operació m’ha canviat la vida psíquicament i físicament. Abans tenia por quan tenia una relació que s’adonessin del que m’havien fet, però ara no em sento diferent de la resta de dones. Tinc molta més seguretat i confiança en mi mateixa i ara és una etapa passada”, reconeix Mariamma. Però malgrat tot, no oblida. “És una pràctica masclista que no pots oblidar mai perquè és un fet que et marca. És molt difícil d’ignorar les coses dolentes”, conclou.

Els Mossos eviten l’ablació a una vintena de nenes de Lleida en 9 anys Els Mossos d’Esquadra han evitat des del 2008 que es practiqués l’ablació a una vintena de nenes de les comarques lleidatanes, segons dades de la mateixa policia autonòmica. Es tracta en la gran majoria de nenes de famílies d’origen africà que són sospitoses de viatjar als seus països d’origen per practicar aquesta mutilació. A Catalunya hi ha des del 2002 un protocol pioner per prevenir l’ablació en els casos de risc. Consisteix a fer un seguiment policial i judicial quan hi ha famílies que han de viatjar als seus països d’origen i se sospita que un dels motius del viatge pot ser sotmetre les menors a aquesta mutilació.