Una excessiva empatia emocional impedeix als nens autistes de comunicar-se

Una excessiva empatia emocional impedeix als nens amb autisme de comunicar-se amb el món, segons un estudi d’investigadors de l’hospital valencià La Fe que suposa un canvi de paradigma a l’hora d’entendre aquest trastorn, ja que anteposa les emocions a la conducta.

El Grup d’Investigació de Perinatología de l’Institut d’Investigació Sanitària de La Fe va avaluar la reacció de nens amb i sense trastorn de l’espectre autista davant d’expressions facials de diferents emocions i ha conclòs que l’autisme no es caracteritza per falta de empatia, sinó per un excés de sensibilitat cap a les emocions dels altres.

Amb les dades i experiències analitzades en la investigació, s’arriba a la conclusió que el retraïment i l’entotsolament dels nens amb autisme seria la seua manera de protegir-se davant d’un entorn emocionalment aclaparador.

Segons han explicat a EFE fonts de La Fe, aquesta postura dignifica els trastorns de l’espectre de l’autista (TEIA), el Día Mundial del qual se celebra aquest diumenge, ja que estarien caracteritzats per un excés de sensibilitat cap a les emocions i no per un defecte.

Els trastorns de l’espectre autista són considerats alteracions del neurodesenvolupament que poden provocar problemes d’interacció social, comunicacionals i conductuals significatius; fins ara, s’ha tractat de modificar les conductes socials atípiques dels nens amb autisme, l’origen del qual creien que era falta d’empatia.

Aquest estudi, tanmateix, demostra el contrari: que els nens amb autisme tenen una excessiva empatia quan atenen les emocions dels altres i és, precisament, aquesta vivència aclaparadora el que els porta al retraïment i els impedeix de comunicar-se.

L’autora de l’article "Communication deficits and avoidance of angry façs in children with autism spectrum disorder" és la doctora en Psicología Clínica Ana García-Blanco, i ha estat publicat a la revista científica Research in Developmental Disabilities.

Juntament amb l’equip del Grup d’Investigació de Perinatologia i del servei de Psiquiatria de La Fe, García-Blanco va avaluar 30 nens i nenes amb TEIA, d’entre 6 i 18 anys, i uns altres 30 sense el trastorn.

Mitjançant una tasca informatitzada, a tots ells se’ls van presentar expressions de cara de tristesa, alegria, enuig i neutres i es va avaluar la manera en què atenien aquests rostres.

Les tasques informatitzades permeten quantificar les preferències atencionals de forma indirecta, una mica rellevant per als nens autistes, ja que no és necessari que verbalitzin cap informació personal, opinió o valoració, sinó només respondre a determinats estímuls acuradament seleccionats per activar les preferències atencionals específiques en el seu problema.

D’aquesta manera s’avalua la precisió i la velocitat en la resposta, així com la conducta ocular i altres mesures fisiològiques obtingudes durant la realització de la tasca.

Els resultats van mostrar que els rostres amb càrrega emocional captaven l’atenció de tots els nens, independentment de si presentaven un TEIA o no.

Tanmateix, quan els nens autistes eren capaços d’exercir control sobre la seua atenció, preferien evitar els rostres enfadats perquè els generaven gran malestar, la qual cosa es va associar amb els problemes de comunicació social que presenten aquests nens.

Les emocions capten l’atenció dels nens amb TEIA de manera similar als nens sense el trastorn però, tan aviat com identifiquen una emoció estressant, els autistes tendeixen a evitar-la per calmar el malestar que senten.

Aquestes peculiaritats a l’hora d’atendre i processar les emocions podrien ser un mecanisme subjacent als problemes de comunicació social que presenten aquests nens i contradiuen la tesi habitual que considera que la conducta i els problemes cognitius són l’obstacle que dificulta la seua comunicació.