CULTURA MÚSICA
L'Horta, a vessar de cançons
Vuit-cents cantors de trenta-un cors de tot Catalunya actuen a les partides de Butsènit, Rufea, la Mariola, Copa d’Or i Grenyana || La pròxima edició del Lleida Canta, al delta de l’Ebre
L’Horta de Lleida va ressonar aquest diumenge amb les cançons que van interpretar vuit-cents cantors de trenta-un cors vinguts de tot Catalunya, en el marc de la iniciativa Lleida Canta, organitzada per la Coral Maristes Montserrat, la Federació Catalana d’Entitats Corals, la Paeria i la comissió de l’Horta de la Federació d’Associacions de Veïns de Lleida.
El dia va començar amb un esmorzar conjunt al Mercat Central de Fruites i Verdures, des d’on els cantors es van dividir en cinc grups i es van desplaçar en una vintena d’autocars a les partides de Bustènit, Rufea, la Mariola, Copa d’Or-Sot de Fontanet i Grenyana. Van cantar al costat d’arbres fruiters, en magatzems plens de palots, al costat d’una ermita i davant d’una típica torre de l’Horta, enre altres espais. I entre cançó i cançó, actors de l’associació Hangar dels Magraners van representar, dalt de la carreta d’un tractor, escenes de la història de l’Horta que es van remuntar fins a l’època musulmana, en la qual hi havia torres de guaita en aquesta zona, fet que va donar lloc que a les cases de l’Horta se les anomeni torres. La jornada va acabar al Mercat Central amb un cant conjunt, a quatre veus, de la cançó Som de l’Oest, dirigida pel seu autor, David Esterri, que ja s’ha convertit en l’himne del Lleida Canta.
Francesc Balcells, membre de la comissió organitzadora, va destacar l’èxit de participació en l’activitat, “que a més ha servit perquè els lleidatans sapiguem que la nostra Horta té cinquanta-set partides i, per als de fora, que Lleida és més que la Seu Vella”. Així mateix, va anunciar que l’any vinent el Lleida Canta es desplaçarà per primera vegada fora de la província i se celebrarà al delta de l’Ebre. Per la seua part, el tinent d’alcalde Fèlix Larrosa va subratllar la importància d’activitats com aquesta per “revaloritzar l’Horta i convertir-la en un pol d’atracció també des del punt de vista cultural”.