L'últim adéu a una mascota

Perdre una mascota és, per a molts, un tràngol difícil de superar. A la pena d’haver perdut un ésser estimat, s’hi ha de sumar el tràngol de decidir què fer amb el cos de l’animal. Per normativa, els amos de les mascotes tenen tres opcions: enterrar-los en un cementiri d’animals habilitat per a aquesta finalitat, procedir a una incineració individual per poder recuperar-ne les cendres o a una incineració col·lectiva amb altres animals. El que prohibeix expressament la normativa és enterrar els animals al camp, malgrat disposar d’una parcel·la privada, una pràctica molt estesa en moltes localitats de Ponent.

L’Estat espanyol és l’encarregat d’adaptar i fer complir la normativa europea que considera els animals de companyia com a residu urbà, per la qual cosa recomana la incineració. Carme López, presidenta del Col·legi de Veterinaris de Lleida, explica que la immensa majoria dels propietaris de mascotes opten per aquesta pràctica, que ofereixen directament els veterinaris. Segons López, el 90% escullen la col·lectiva, molt més econòmica que la individual, malgrat no poder recuperar les cendres. “Les clíniques veterinàries tenen un servei de recollida de mascotes mortes concertat amb alguna empresa privada”, va explicar. Les tarifes varien en funció de cada empresa o del pes de l’animal, encara que aproximadament una incineració individual pot costar uns 250 euros i una de col·lectiva, uns 60.

El 90% dels propietaris incineren la seua mascota de forma col·lectiva, que és l’opció més econòmica

A Torrelameu, la residència canina Dog Mansion és una de les que ofereixen servei d’incineració. Pel que fa als cementiris d’animals, el 2010 se’n va inaugurar un a Lleida a la residència canina Green House, però la iniciativa no va tirar endavant i actualment no presta aquest servei. El més pròxim per als lleidatans, L’última Llar, es troba a Tarragona.

Prohibit enterrar els animals en els cementiris no habilitats

Malgrat que la incineració és el mètode més segur per al medi ambient per a l’eliminació de cadàvers, hi ha propietaris que descarten aquesta opció i prefereixen enterrar l’animal. Per fer-ho, s’han de dirigir a un cementiri habilitat per a aquesta finalitat, com pot ser L’última Llar, ubicat a Tarragona. Segons van assenyalar fonts del cementiri de Lleida, la llei no permet enterrar animals als cementiris convencionals, encara que en alguna ocasió han arribat a rebre alguna sol·licitud que ha estat desestimada. A la majoria de cementiris d’animals autoritzats és imprescindible entregar un certificat veterinari a l’ajuntament del municipi on pertany la instal·lació que especifiqui que l’animal no ha mort com a conseqüència d’una malaltia infecciosa o contagiosa. En aquest cas, el cadàver s’hauria d’incinerar, de manera que no pogués transmetre la malaltia.  

La tinença d’animals de companyia, en augment a Ponent La presència de mascotes a casa és una tendència a l’alça. Ja sigui per l’amor als animals, per la companyia o per desig exprés dels nens, el cert és que cada vegada hi ha més llars a Lleida que compten entre els membres amb gossos, gats o fures, entre altres espècies animals. Així ho reflecteixen les dades de l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia de Catalunya (AIAC), facilitades pel Col·legi de Veterinaris. Segons aquesta base de dades, a la província de Lleida hi ha actualment 90.000 mascotes identificades (1,2 milions en el conjunt de Catalunya), una xifra que va en augment. Segons els veterinaris, cada any els animals de companyia identificats augmenten a un ritme del 5%. Això es deu no només al fet que cada vegada hi ha més gent amb gossos i gats a casa, sinó també que augmenta la consciència ciutadana a l’hora d’inscriure’ls en els censos dels ajuntaments.