"En 10 o 20 anys sabrem si hi ha vida més enllà de la Terra"

Els recents descobriments de planetes similars al nostre, com Proxima b o els set del sistema TRAPPIST-1, són emocionants i suposen un pas més en la recerca de vida més enllà de la Terra, la qual cosa podria ocórrer en 10 o 20 anys, assenyala el director del Observatorio Europeo Austral, Tim de Zeeuw.

Aquests planetes són fàcils d’estudiar i s’ha observat que orbiten entorn de les seues estrelles a distàncies en les quals hi podria haver aigua líquida. "En aquest moment sembla ciència-ficció però mai no se sap. Estic desitjant veure com serà el futur", apunta De Zeeuw, qui afirma que el Telescopi Extremadament Grand -ELT, en les seues sigles en anglès- jugarà un paper fonamental en aquesta recerca.

Aquest telescopi (abans anomenat E-ELT; la primera E d’Europa ha caigut perquè la participació va més enllà de països europeus) es construirà al Cerro Amazones, al nord de Xile, i la seua primera pedra es posarà el 26 de maig d’aquest any: és possible que aquest trobi indicis d’habitabilitat i/o vida en altres planetes.

L’esmentat telescopi, cridat a convertir-se en el major i més potent del món, serà "una eina poderosa" per estudiar aquests i altres nous exoplanetes, sobretot la composició de les seues atmosferes, afirma el director general del Observatorio Europeo Austral (ESO), qui agrega que a més seria capaç de detectar biomarcadors que indiquin la presència de vida, en cas d’existir.

L’ELT estarà llest el novembre de 2024 i plenament operatiu a començaments de 2025 (les obres de condicionament del lloc on estarà ubicat ja han començat i el 80 % dels contractes industrials s’han firmat ja), confirma el director general d’ESO, convidat per la Fundació BBVA a fer una xerrada a Madrid dins del cicle "La ciència del cosmos, la ciència en el cosmos".

"Si poguéssim trobar elements en les atmosferes d’aquests planetes rocosos que, al nostre entendre,van demostrar activitat biològica, seria tremend", subratlla De Zeeuw, qui afegeix que "al final és una qüestió de si estem sols en l’univers o no".

No obstant això, recorda que habitabilitat -característiques per ser habitable- i vida no són el mateix, i admet que en ocasions s’obren les portes a l’especulació: fins ara l’únic exemple de vida que hi ha és el nostre i, segons els biòlegs, les condicions per buscar-la, segons l’entenem, són el carboni i l’aigua.

De Zeeuw deixarà el seu càrrec en la direcció de l’ESO després de deu anys, al setembre, i serà substituït per l’espanyol Xavier Barcons.

D’aquest període, De Zeeuw, doctor per la Universitat de Leiden (Països Baixos), destaca que ha estat una dècada "formidable de descobriments", i els telescopis de l’observatori han contribuït, per exemple, a confirmar que l’expansió de l’univers s’accelera en lloc de frenar-se i que existeix un forat negre massiu al centre de la Via Láctea, a més de participar en les troballes de Proxima b i els set planetes del sistema TRAPPIST-1.