Trenta-sis parelles inscriuen els fills amb el cognom matern al davant el 2016

Un total de 36 parelles lleidatanes van inscriure els seus fills amb el cognom de la mare en primer lloc el 2016, una opció que, si bé continua sent minoritària, va en augment any rere any. Els progenitors poden decidir l’ordre dels cognoms des del 1999, sempre que sigui de mutu acord. Preservar el cognom o feminisme, principals motius.

Les inscripcions al Registre Civil amb el cognom de la mare en primer lloc s’han doblat a Lleida en els últims set anys, passant de 15 casos el 2010 a 36 el 2016, segons dades del ministeri de Justícia. Al conjunt de l’Estat van ser 2.953 l’any passat, la xifra més alta des que hi ha dades. Malgrat que inscriure els fills amb el cognom matern en primer lloc continua sent una opció minoritària (cada any naixen a la província de Lleida uns 4.000 nadons), alguna cosa està començant a canviar en la societat i cada any hi ha més parelles que es plantegen aquest ordre per diversos motius, ja sigui per homenatjar la mare, per contribuir que cognoms minoritaris no es perdin, perquè sona millor o per feminisme.

Els progenitors poden triar l’ordre dels cognoms dels fills des del 1999, sempre que la decisió sigui de mutu acord. En cas que els pares no coincideixin o no ho sol·licitin de forma expressa, regeix el disposat a la llei: sempre el patern davant. Tanmateix, el proper juny entrarà en vigor una llei que pretén avançar en la igualtat de gènere.

Homenatjar la mare, preservar cognoms minoritaris o fer un gest feminista, entre d’altres

Amb la nova norma, als pares se’ls preguntarà l’ordre dels cognoms i hauran d’especificar-lo. Si no es posen d’acord, l’encarregat del Registre Civil serà qui decideixi, atenent l’interès del menor. Així doncs, s’hauran d’evitar que sigui malsonant, potenciar els cognoms menys comuns o, directament, regirà l’ordre alfabètic o per sorteig, segons el ministeri de Justícia.

Segons les dades del ministeri de Justícia, en els últims set anys el Registre Civil de Lleida ha sumat 195 inscripcions de nadons que porten el cognom matern en primer lloc. L’ordre dels cognoms establert pels progenitors per al primer fill serà el que regirà per a la resta de germans.

En primera persona

«Volem preservar un cognom pallarès»

Familia Bellera Abella. Esterri d'Àneu

Imma Bellera i Jordi Abella són una parella del Pallars amb dos fills, Genís i Àssua Bellera Abella, de 16 i 13 anys, respectivament. “Ho vam tenir clar des del principi, el cognom de la mare té tanta importància com el del pare i, a més, Bellera és un cognom originari del Pallars del segle XVI que no volem que es perdi”, va explicar Jordi. “L’Imma es diu Bellera també de segon cognom i la seua família és de casa Bellera, del nucli de Caregue (Rialp), així que amb més motiu volíem preservar el cognom Bellera”, va afegir en aquest sentit. També en homenatge al Pallars, la seua filla es diu Àssua.

«Les societats evolucionen gràcies als petits gestos»

Familia Fortuny García. Lleida

“Vam decidir posar el cognom de la mare primer perquè les societats evolucionen gràcies a petits gestos i aquesta va ser la nostra manera de col·laborar per normalitzar una qüestió que no hauria de ser notícia”, van afirmar Laura Fortuny i Alberto García, pares de tres fills, Pol, Mariona i Marc. En el seu cas, va ser l’Alberto el que va proposar la idea. “Critiquem altres cultures per relegar la dona i aquí encara tenim molt a fer. A més, les dones tenen alguna cosa a dir després de passar per un embaràs i un part”, va afirmar Alberto. Quant a tràmits, la Generalitat els va fer el carnet de família nombrosa amb els cognoms al revés i, per arreglar l’error, va haver d’anar el pare a donar el vistiplau.

«Vam reflexionar i vam decidir fer un gest feminista»

Familia Alonso del Romero. Lleida

Nicolás, Alexandre i Cecília Alonso del Romero són els noms dels tres fills d’Isabel Alonso i Gorka del Romero, dos lleidatans que fa 12 anys, quan va nàixer Nicolás, van decidir posar el cognom de la mare en primer lloc als fills. “El meu marit és molt generós, perquè crec que encara costa que els homes cedeixin en aquesta qüestió”, va afirmar Isabel. “Els dos som feministes i ens vam preguntar per què havia d’anar el cognom patern primer. Després de reflexionar, vam decidir exercir el nostre dret de canviar l’ordre tradicional.” Segons la Isabel, l’únic problema burocràtic el van tenir a l’hospital, quan van posar el cognom patern davant sense preguntar, i després van haver de canviar- lo al Registre.

Cent canvis de nom o d’ordre de cognoms cada any El Registre Civil de Lleida comptabilitza una mitjana de cent peticions de canvi de nom o de l’ordre dels cognoms cada any. En aquest cas, es tracta d’adults que per diversos motius volen canviar o traduir el seu nom de pila o l’ordre dels cognoms. Segons les dades del ministeri de Justícia, entre el 2012 i el 2016 un total de 547 lleidatans van canviar de nom i/o cognoms. Els requisits per poder exercir aquest dret s’han anat flexibilitzant amb el pas dels anys i diferents reformes legislatives. Per als que hi estiguin interessats, el web del ministeri de Justícia detalla aquests requisits, a més de la documentació necessària. En el cas de fer un canvi de nom, la persona interessada ha de justificar el motiu, normalment perquè se n’utilitza un altre de forma habitual, com pot ser un diminutiu àmpliament acceptat (com Pep o Lola) o una traducció, ja sigui d’una llengua estrangera o del castellà al català o viceversa, entre altres motius.