DEMOGRAFIA
Augmenten les llars de Lleida amb una sola persona
Ja són 48.300, un centenar més que el 2015 || També s’incrementen les monoparentals i les famílies nombroses
Cada vegada són més les persones que viuen soles a Ponent.
El nombre de persones que viuen soles a les comarques lleidatanes ha tornat a créixer l’últim any i se situa ja en 48.300 llars unipersonals, una xifra que suposa un centenar més de les que estaven registrades el 2015. Així consta en l’Enquesta Contínua de Llars corresponent al 2016 i que va donar a conèixer aquest dimecres l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Segons aquestes xifres, aquest tipus d’habitatges ja representen més del 27 per cent del total de llars que hi ha a la província de Lleida (amb gairebé 430.000 habitants), que eren 175.300 l’any passat (800 menys que el 2015). En el marc d’aquest canvi sociològic i demogràfic dels últims anys, amb nous models familiars i de convivència, les xifres de l’INE també destaquen perquè el 2016 es van incrementar les llars monoparentals a Ponent, amb un miler més fins a arribar als 15.400.
També es van registrar més nuclis familiars que conviuen amb persones alienes, un model protagonista en 9.300 llars lleidatanes, 300 més que un any abans. Malgrat que el model d’habitatge unipersona s’incrementa any a any (el 2014 eren 45.200), el tipus de llar majoritària a la demarcació continua sent la d’una parella amb fills. Així estan estructurats 55.700 habitatges lleidatans que, no obstant, són menys que un any abans, ja que el 2015 eren 200 més.
Per nombre de fills, la de parella amb un únic fill continua sent el model predominant amb 28.000 llars, encara que descendeix respecte al 2015. En canvi, s’incrementen el nombre d’habitatges en els quals conviuen les parelles amb dos fills o les famílies nombroses. Aquestes últimes són ja 5.000 a Ponent i creixen per tercer any consecutiu.
Les claus
- Joves sense independitzar. L’enquesta revela que més d’un terç dels espanyols de 25 a 34 anys encara no s’havia independitzat el 2016. Així, el 54,1% de joves entre 25 i 29 anys vivien amb els seus pares o algun d’ells.
- La majoria, en parella. La forma més freqüent de convivència per a edats entre 30 i 34 anys és la parella (el 33,7% vivia amb fills i el 21,4%, sense ells).
