Creen un medicament genètic que fa efectiva la vacuna contra el càncer

Investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de València i de l’hospital La Fe han desenvolupat un medicament genètic que fa efectiva la vacuna contra el càncer i que en un any podria estar llest per provar-se en humans si es comptés amb el finançament necessari.

Així ho ha assegurat a EFE el catedràtic de Farmacologia de l’UV i farmacòleg clínic de La Fe Salvador Aliño, que encapçala el grup d’investigació que treballa en el desenvolupament d’aquest medicament, que ha demostrat la seua eficàcia contra el melanoma en animals i que podria aplicar-se a qualsevol tipus de càncer.

Fins al moment s’ha aconseguit que les vacunes siguin eficaces de forma preventiva, és a dir, si s’apliquen prèviament a la implantació del tumor aquest no es desenvolupa, però aquest sistema implicaria vacunar tota la població de tots els tipus de càncer, una cosa que per a Aliño no és assumible per a ningú.

Tanmateix, afegeix que si s’apliquen una vegada el càncer està implantat la vacuna no és efectiva, a causa que quan es desenvolupa un tumor l’organisme genera "cert grau de tolerància" al mateix que les vacunes no són capaces d’anul·lar.

Per això, els investigadors valencians, entre qui es troben, a més d'Aliño, María José Herrero, Antonio Miguel i Luis Sendra, han treballat en el desenvolupament d’un medicament genètic (amb cèl·lules modificades genèticament) que permeti "silenciar" els gens responsables d’aquesta "tolerància" al tumor, per després aplicar la vacuna.

Amb el sistema desenvolupat, publicat a la revista "OncoTargets and Therapy" i que ha demostrat la seua eficàcia en ratolins, l’organisme recupera l’activitat antitumoral i neutralitza les cèl·lules infectades, amb la qual cosa el càncer es cura.

Segons explica Aliño, el bloqueig de la molècula CTLA4 (una de les responsables d’aquesta tolerància al tumor) utilitzant anticossos dirigits contra proteïnes a la superfície de la cèl·lula ha mostrat una resposta antitumoral eficaç, però existeix una altra molècula, la Foxp3, ubicada a l’interior de la cèl·lula, que també és responsable d’aquesta "tolerància".

Per aquesta raó, l’objectiu d’aquest equip investigador era avaluar si combinar la vacunació terapèutica amb el silenciament dels gens que codifiquen aquestes molècules d’ubicació tant extra com intracel·lular millorava la resposta antitumoral, una cosa que han demostrat, de moment, en animals.