Nens prematurs, en quin curs escolaritzar-los?

Educació permetrà el pròxim curs que els pares de nens prematurs escullin en quin any acadèmic són escolaritzats: el del seu naixement o la data en la qual estava previst, l’anomenada "edat corregida", una mesura sol·licitada al Defensor del Poble i que analitzen experts consultats per Efe.

"És una mesura positiva en tant que permeti atendre més i millor la singularitat de cada nen", assegura a Efe el psicòleg i pedagog Valentín Martínez-Otero, que advoca per ser "sensibles" a les circumstàncies de cada alumne.

Encara que la instrucció del departament que dirigeix Íñigo Méndez de Vigo és opcional per als pares i només s’enviarà en els propers dies a Ceuta i Melilla -àmbits educatius de la seua competència-, pot servir de "referència" per a qualsevol comunitat autònoma, segons expliquen a Efe fonts ministerials.

Es tracta d’un tema exposat de vegades per pares de nens prematurs i que ha cobrat actualitat després que el Defensor del Poble destaqués en la seua memòria anual 2016 les queixes que havia rebut en aquest sentit. Els problemes es deriven, segons aquests pares afectats, que les administracions no tinguin en compte per a l’escolarització el concepte d’"edat corregida" que utilitzen els professionals, és a dir, en la que hagués hagut de produir-se el naixement d’haver evolucionat normalment la seua gestació.

I és que les circumstàncies en què es produeix el naixement d’aquests nens afecten, segons diversos estudis, al seu procés maduratiu i d’aprenentatge -recorden els pares a la Defensora del Poble, Soledad Becerril- i els problemes s’aguditzen en l’evolució escolar en aquells casos en què el naixement prematur es produeix l’any anterior al previst per al seu naixement a terme.

"El calendari és capritxós amb tots quan naixem" i és "inevitable" que en els processos escolars "a un se li adscrigui a un grup en el qual potser no encaixa perfectament", argumenta Martínez-Otero, que és també professor de Teoria i Història de l’Educació a la Universitat Complutense de Madrid. Per això, aquest pedagog es mostra d’acord que en un assumpte "sensible" els pares puguin intervenir.

"Una vegada que un nen és fora del perill per la seua condició prematura, l’educació familiar i escolar estan cridades a compensar les limitacions que poguessin derivar-se d’aquesta situació", afegeix.

L’actual normativa sobre ordenació acadèmica assenyala que els alumnes han de complir l’edat establerta per iniciar els diferents ensenyaments dins de l’any natural en què comenci el respectiu curs. Aquesta prescripció determina ja per si mateix "dificultats per als alumnes que naixen en els últims mesos de l’any, que resulten més notòries quan el naixement en aquest període es produeix de manera anticipada", han indicat els pares en les seues queixes al Defensor del Poble.

Becerril va iniciar a l’exercici 2016 una actuació d’ofici davant de totes les administracions educatives per disposar d’una informació completa sobre el tractament normatiu d’aquest assumpte en els seus respectius àmbits territorials.

La conclusió és que només Aragó preveu la possibilitat que, sempre que els pares dels alumnes ho sol·licitin, la incorporació escolar dels "grans prematurs" -nascuts abans de la setmana 32 de gestació- es produeixi en el curs que els correspon atenent a la seua edat corregida.

Astúries, Castella-la Manxa, Galícia, La Rioja, Madrid, Múrcia i la Comunitat Valenciana han manifestat que els mecanismes ja establerts d’atenció a la diversitat proporcionen prou instruments per ajustar la resposta educativa a la situació de cada alumne.

I Andalusia, Catalunya i País Basc consideren que l’aplicació de l’edat corregida a efectes d’escolarització en el curs corresponent resultaria contrària al marc regulador de l’admissió d’alumnes.