«La nostra investigació podria portar a un nou tractament del Parkinson»

Vostè lidera un equip d’investigació a l’institut suec de Karolinska que acaba de publicar un important avenç sobre el Parkinson. En què consisteix?

Hem utilitzat tècniques de reprogramació genètica per reemplaçar neurones dopaminèrgiques, que creen dopamina, que són el tipus de neurones més afectades per la malaltia de Parkinson. Els nostres estudis mostren per primera vegada que és possible revertir els símptomes neurològics amb aquest tipus de tecnologia. Aquest mètode va un pas més enllà de les tècniques fins ara assajades amb cèl·lules mare, ja que no hi ha la necessitat de trasplantar cèl·lules al cervell.

I com ho han fet?

Injectem un virus al cervell de ratolins amb Parkinson per expressar quatre gens i així reprogramar cèl·lules de suport al cervell anomenades astròcits. Amb aquesta estratègia, canviem la seua identitat, forma i funció, convertint-les en neurones dopaminèrgiques. A les cinc setmanes d’aquesta injecció, hem pogut comprovar la presència de noves neurones al cervell i una recuperació d’una part de la funció motriu en ratolins amb la malaltia.

Es podria revertir el Parkinson amb aquesta tècnica?

Encara que falta molt treball perquè pugui ser assajat en humans, en un futur aquest procediment pot convertir-se en una alternativa al tractament actual, que consisteix en fàrmacs o a implantar elèctrodes al cervell.

Seria una cura?

No, encara desconeixem què causa el Parkinson. Però sí que podríem frenar el curs de la malaltia o, fins i tot, revertir-ne els símptomes motors.

Com podria ajudar al tractament actual?

Quan la persona afectada per Parkinson comença a desenvolupar els símptomes en la forma més lleu, ja han mort entre el 50% i el 70% de les neurones que produeixen la dopamina, per la qual cosa la malaltia ja ha avançat molt. Amb la reprogramació, es podria restituir una part de la capacitat de reserva funcional i tornar, per dir-ho així, a una funció motora equivalent a la de diversos anys abans de l’aparició de la malaltia.

Es podria provar en humans?

La tècnica, en aquests moments, és un prototip experimental i no es pot aplicar a pacients que tenen la malaltia de Parkinson, Encara ens queda molt treball per fer.

Què es necessitaria?

En primer lloc, hem de millorar encara més la qualitat de les noves neurones perquè funcionin al cent per cent i que els virus siguin més segurs.

És un pas molt important en la seua llarga trajectòria d’investigació. Quants anys fa que es dedica al Parkinson?

Més de vint-i-nou anys. Vaig arribar a l’Institut Karolinska d’Estocolm fa vint-i-cinc anys. La meua investigació se centra en les cèl·lules mare, a entendre el desenvolupament del cervell i en la lluita contra el Parkinson. Des de fa uns anys, sóc professor de l’institut i formo part del comitè que atorga el Premi Nobel de Medicina.

Quins llaços manté amb Lleida?

Vaig nàixer i vaig estudiar Medicina a la UdL. Encara que em vaig criar a Manresa, sempre m’he sentit lligat a la meua ciutat. Actualment, formo part del comitè d’experts de l’IRBLleida.