Gabi Martínez: «Cal analitzar el nostre nivell d'estrès i reaccionar»

El seu nou llibre, ‘Les defenses’, parteix de la història d’un neuròleg que es va tornar boig. Com va arribar a la història?

El mateix protagonista, el neuròleg Domingo Escudero, se’m va atansar quan firmava llibres per Sant Jordi i em va dir: “Tinc una història que podria interessar-te. Sóc neuròleg i un dia em vaig tornar boig.” A partir d’aleshores, començo a investigar.

El llibre narra la història d’aquest neuròleg?

Explica com l’estrès pot portar a una persona fins a la bogeria, el procés que el porta fins a aquesta situació i què la genera. Però no és un llibre que parla de la malaltia, sinó de la pressió que suposa viure en una ciutat primermundista on les pressions poden acabar amb les teues defenses.

D’aquí el títol de la novel·la?

Sí, el llibre prova de fer-te reflexionar sobre les defenses que la nostra educació ens determina i com hem de reconstruir-nos quan aquestes cauen. Quan veiem que l’esforç no sempre té recompensa, que la família té esquerdes i que l’autoritat no sempre és justa.

Però el neuròleg estava boig?

Tenia una malaltia que li va ser diagnosticada al cap d’un any d’ingressar-lo en un psiquiàtric. El llibre proposa un camí de com algú pot arribar a aquest nivell d’estrès i d’aquesta manera ajudo el protagonista, repassant moments de la història com la crisi o el terrorisme, a omplir el seu any en blanc.

Quines influències té la història?

Hi ha moments de violència i sexe, de parlar sobre la pressió laboral que vivim, la importància de les dones a la vida del personatge i de com ens relacionem amb el nostre interior.

Què pretén provocar al lector amb aquest llibre?

La meua intenció és provocar una reacció. Que el lector reconegui el seu entorn i que es pregunti quin nivell d’estrès té. Qualsevol pot veure’s identificat amb el neuròleg i pot decidir si fa algun canvi a la seua vida.

És una història d’esperança...

Malgrat l’experiència tan dura que explica, el llibre obre una porta a prendre la iniciativa. Intenta impulsar el ciutadà a prendre la iniciativa, a parlar des de l’interior i recuperar el contacte amb el natural, sense reproduir discursos imposats.