Els óssos es comuniquen a través de l'olor dels seus peus

Els óssos es comuniquen mitjançant els peus i en concret ho fan a través de les secrecions emanades per les glàndules situades en la planta de les seues extremitats, transmetent informació precisa sobre el pas de cada individu per una zona.

Aquesta és la principal conclusió d’una investigació que publica la revista Scientific Reports, que firmen, entre d’altres, investigadors del Consell Superior d’investigacions Científiques (CSIC).

"Encara que sabíem des de fa temps que els óssos realitzaven una espècie de ball prement amb força les seues mans i peus contra el terra, desconeixíem la finalitat amb què ho feien", detalla Eloy Revilla, investigador del CSIC a l’Estació Biològica de Doñana.

"Ara -apunta- hem descobert que aquest comportament, que havia passat desapercebut per a la comunitat científica, està relacionat amb la comunicació química entre individus".

Els experts van identificar aquesta "dansa" mitjançant l’observació d’enregistraments d’óssos bruns a la serralada Cantàbrica (vessant asturià) i per confirmar la seua hipòtesi van realitzar anàlisis histològiques i bioquímiques -de la pell- i de comportament.

Les dades han demostrat la presència de glàndules sudorípares i sebàcies especialitzades al palmell de les seues mans i peus, informa el CSIC.

Les esmentades glàndules segreguen 26 compostos químics específics, sis d’ells exclusius dels mascles, que els óssos utilitzen activament per transmetre informació sobre la seua presència als altres individus.

Revilla explica que hi ha evidència que els óssos polars també utilitzen aquest tipus de comunicació; és molt probable que sigui present en tots.

Agnieszka Sergiel, membre de l’equip polonès que participa en l’estudi, explica que els óssos són animals que passen la major part del temps sols i, tanmateix, comparteixen espai amb altres individus.

Necessiten saber si hi ha congèneres al seu territori, si hi ha mascles rivals, altres exemplars amb qui acoblar-se o saber si algun mascle pot suposar una amenaça per a les seues cries, subratlla aquest científic, que afegeix que la informació que ofereixen les emissions de les glàndules sudorípares i sebàcies és fonamental.

"Igual que alguns humans poden saber qui ha estat en una habitació pel rastre de l’olor que ha deixat, els óssos poden fer-ho encara que d’una manera molt precisa i en un espai molt més gran".

Aquesta no és l’única forma de comunicació; segons el CSIC, ja es coneixien alguns comportaments com marcar arbres per establir dominància o emetre secrecions a través de les glàndules anals, senyals relacionats amb el sexe de l’exemplar.