SERVEIS SOCIALS
Atenció a la salut mental al carrer
Un equip d’educadors socials i infermeres del Santa Maria, el Sant Joan de Déu i la Paeria atenen vint sensesostre a l’any amb trastorns mentals greus || L’objectiu és que vagin al metge
Josep Pifarré, Sergi Gòdia, Eva Benito, Toñi Segura i Núria Canes formen part de l’equip del SISMES.
Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma. Aquesta és la filosofia del Servei d’Intervenció en Salut Mental i Exclusió Social (SISMES), un equip d’educadors socials, infermeres i psiquiatres que treballen amb persones sense llar que no acudeixen a la xarxa d’atenció sanitària i que, a més, pateixen trastorns mentals i/o addiccions. Els professionals provenen de l’hospital Santa Maria, el Sant Joan de Déu i la Paeria i el seu treball l’exerceixen, majoritàriament, al carrer. Segons van explicar a SEGRE, atenen una mitjana d’una vintena de persones anuals i en la seua memòria figura que el passat 2016 van efectuar un total de 252 visites.
“El 2010 vam detectar la necessitat d’anar a buscar aquestes persones que no entren a la xarxa assistencial i el trastorn mental sever de les quals cronifica la situació del sensellar. El nostre objectiu és facilitar, dinamitzar i coordinar l’accés i la vinculació a la xarxa sanitària i social”, va afirmar Eva Benito, educadora social de la Paeria. La primera fase de la intervenció està al carrer, en caixers o en cases abandonades. “És un treball lent, d’observació, d’atansar-se a poc a poc, de crear vincles. En ocasions ho accepten i, en d’altres, ho rebutgen”, va explicar Sergi Gòdia, educador social del Santa Maria. “L’equip de carrer ha d’aconseguir que el pacient accepti iniciar el tractament”, va afegir. Després de crear el vincle, comencen les visites mèdiques. L’objectiu final és que acudeixin a la xarxa mèdica i als recursos dels serveis socials (alberg, pisos d’inclusió, centre de dia de salut mental o centre de treball).
En la fase final, els usuaris poden accedir a un dels quinze pisos del projecte Housing First de la Paeria i l’hospital Sant Joan de Déu, un programa que facilita un habitatge digne a una persona que ha viscut un període llarg de temps al carrer. Actualment tenen quinze pisos a Lleida i llista d’espera.
Josep Pifarré, director de Salut Mental de Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), va explicar que amb el projecte SISMES “hem trencat estereotips, perquè hem treballat tots com un equip únic”. Per potenciar aquesta tasca, la Generalitat ha sextuplicat aquest any el pressupost per a l’atenció a Lleida de persones sense llar amb problemes mentals, al passar dels 26.241 euros del 2016 als 173.339 per al 2017. “Ens obrirem a la participació d’entitats com Arrels, Creu Roja o Càritas”, va avançar Pifarré.
les claus
- Objectius de SISMES. Atendre persones en situació de sense llar afectades de trastorn mental sever i/o addiccions desvinculades de qualsevol tractament i vincular-les a la xarxa de salut mental. Així mateix, també s’aborda la garantia de les necessitats bàsiques (com ara alimentació, higiene, roba, allotjament) i la inserció comunitària.
- Recursos humans. Un psiquiatre, una infermera i dos educadors socials fan una sortida setmanal de quatre hores.
- Pressupost. El 2016 comptaven amb un pressupost de 26.241 euros, que el 2017 es veurà incrementat fins als 173.339 euros.
El 40% dels sensellar pateix alguna addicció o patologia mental Gairebé la meitat de les persones que viuen al carrer pateix alguna malaltia mental o addicció, segons les dades del departament de Salut. En aquest sentit, l’equip del SISMES va efectuar una enquesta entre un centenar de persones que viuen al carrer a Lleida i va comprovar que el 79% presentava alguna patologia mental. D’aquestes, el 30% tenia un trastorn mental sever i el 48%, addicció a l’alcohol o a les drogues. Segons els tècnics, les persones amb trastorn mental greu són més vulnerables a l’hora de perdre l’habitatge, ja que presenten més dificultats per poder crear vincles. Es calcula que a Catalunya hi ha 11.500 persones sense habitatge.
