El 'boom' dels productes sense gluten no frena els seus alts preus

La xarxa social per a celíacs Celicity ha publicat un estudi, amb motiu del Día de la Malaltia Celíaca que se celebra aquest divendres, que alerta dels alts preus a què s’enfronten els celíacs: la seua cistella de la compra anual és 1.500 euros més cara i la barra de pa sense gluten els costa un 514 % més.

La celiaquia és una malaltia autoimmune de l’aparell digestiu que afecta un 1% de la població espanyola, encara que es tracta d’un col·lectiu emergent el nombre de diagnosticats del qual creix a un ritme del 15 % cada any.

Les dades de la Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya també apunten cap aquesta direcció i revelen que la compra del celíac pot arribar a ser fins un 255 % més costosa ja que, si a Espanya el preu mitjà d’una barra de pa de 250 grams no arriba als 50 cèntims, la versió sense gluten assoleix els 2,42 euros.

Espanya és el tercer país del món en producció d’aliments sense gluten, després dels EUA i el Brasil, i el nombre de referències aptes per a celíacs ha passat dels 280 de 2008 als 1.500 actuals, amb un creixement sostingut del 28 %, tot i que encara el 80 % dels productes processats dels supermercats poden contenir gluten.

El cofundador de Celicity, José Luis Rodríguez, reconeix que, encara que els preus siguin "alts" i la varietat "escassa", s’ha notat un increment de l’oferta per la moda de menjar sense gluten malgrat no ser celíac.

De fet, professors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) han alertat aquesta setmana que aquest nou corrent, que ja segueix el 30 % de la població als Estats Units, no para de créixer, malgrat que no hi ha cap evidència que la dieta sense gluten sigui beneficiosa per als no celíacs.

Un estudi de la Universitat d’Harvard fins i tot va advertir que aquesta moda pot incrementar les probabilitats de patir diabetis tipus 2 o algun altre desequilibri nutricional.

A més, si es restringeix aquesta proteïna també s’eliminen lactis i altres grups d’aliments i, si això no es compensa, pot derivar en dietes amb un excés de proteïnes o d’hidrats de carboni simples. Celicity també adverteix que, malgrat ser una malaltia crònica l’única "medicina" de la qual són els productes sense gluten, el Govern no contempla cap ajuda per als celíacs.

A la campanya de les eleccions del 20D, Mariano Rajoy va assegurar que faria el que estigués a la seua mà perquè els celíacs poguessin comprar els seus aliments al mateix preu que la resta, però malgrat la insistència de molts ajuntaments, que han aprovat mocions perquè es creïn ajuts d’aquest tipus, la situació no ha variat.

Algunes comunitats autònomes i províncies sí que tenen recursos reservats per donar suport econòmicament als celíacs, especialment a aquells en una situació més vulnerable, com és el cas d’Extremadura o Biscaia.

El panorama nacional contrasta amb la situació que es viu en altres països europeus, molts dels quals preveuen ajuts mensuals, deduccions fiscals en l’IRPF o la prescripció mèdica d’aliments sense gluten. Segons les dades que ha obtingut Celicity, els països que donen més ajuts en percentatge respecte al seu salari mitjà són Letònia (17,80 %), Grècia (14,83 %), Itàlia (6,90 %), Hongria (6,44 %), Dinamarca (5,70 %), Noruega (4,70 %) i Suècia (4,05 %).