SERVEIS SOCIALS
Seixanta parelles separades utilitzen un espai neutral per cedir-se els fills
Els casos de famílies ateses al Punt de Trobada s’han doblat en vuit anys
Una de les sales del Punt de Trobada de Lleida, l’únic disponible a tota la província.
L’augment de separacions conflictives de parelles amb fills menors ha fet duplicar en vuit anys els casos de famílies que utilitzen el Punt de Trobada a Lleida, un espai neutral supervisat per professionals per visitar o cedir-se els fills. El 2016, van requerir aquest servei seixanta parelles, a més de vint famílies biològiques i d’acollida de nens tutelats.
Seixanta parelles separades i vint famílies d’acollida de nens tutelats per la Generalitat van utilitzar l’any passat el Punt de Trobada de Lleida, un espai neutral per trobar-se o cedir-se els fills. En total, van ser vuitanta famílies, el doble que fa vuit anys, quan eren 45 els casos d’usuaris d’aquest servei del departament de Treball, Assumptes Socials i Famílies.
El director dels serveis territorials a Lleida, Joan Santacana, va explicar que el Punt de Trobada és un servei temporal dirigit a famílies amb menors en les quals hi ha algun problema de convivència entre els pares. Generalment, es tracta de famílies que han viscut separacions conflictives (24 dels casos del 2016 presentaven situacions de violència de gènere i ordres d’allunyament dictades per un jutge) o de nens tutelats per l’administració amb les famílies biològica i d’acollida que necessiten un lloc per trobar-se. Totes les famílies que utilitzen el Punt de Trobada vénen derivades per un jutge o per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i el funcionament és diferent en cada cas.
Hi ha famílies que segueixen un programa de visites tutelades d’una o dos hores de durada setmanals, quinzenals o mensuals, mentre que altres utilitzen aquest espai simplement per cedir-se els nens per passar unes hores o un cap de setmana. El decret que regula aquests punts de trobada estableix que pot utilitzar-se durant un any amb fins a dos pròrrogues de tres mesos.
A Catalunya hi ha disset Punts de Trobada, però a les comarques de Lleida només hi ha el de la capital (gestionat per la Fundació Salut i Comunitat), la qual cosa significa que famílies del Pirineu han de suportar un llarg recorregut cada setmana per poder utilitzar aquest espai. “Un Punt de Trobada al Pirineu no seria rendible”, va lamentar Santacana.
Les claus
- 24 ordres d’allunyament. Del total de pares separats que van utilitzar el Punt de Trobada el 2016, 24 tenien una ordre d’allunyament.
- Usuaris. El 2016 el Punt de Trobada de Lleida va atendre seixanta casos de pares separats i vint famílies biològiques i d’acollida de nens tutelats per la Generalitat.
- Servei temporal. El decret que regula els Punts de Trobada estableix que es tracta d’un servei temporal que pot utilitzar-se un màxim de divuit mesos.
- Atenció psicològica. Les famílies reben ajuda psicològica i mediació per decidir o evitar conflictes a l’hora de visitar o cedir-se els fills. El Punt de Trobada de Lleida disposa de tres sales, totes equipades amb joguets.
- Mil separacions el 2016. Las comarques de Lleida van registrar l’any passat un total de 1.008 ruptures, entre separacions, divorcis i nul·litats. Els usuaris del Punt de Trobada representen aproximadament un 6% del total de pares separats.
.
Àngels Balagué, coordinadora de Punt de Trobada: «Ajudem les famílies a buscar l’equilibri» Quanta gent treballa al Punt de Trobada de Lleida? Som una treballadora social, dos psicòlogues i dos psicopedagogues, a més de la coordinadora, totes dones. Com hi intervenen? La nostra intervenció varia en funció de cada cas. Al principi hi participem més, per després anar desapareixent, perquè són les famílies les que han de liderar la seua relació. El Punt de Trobada és un servei temporal. Sí, som un parèntesi per reconstruir, resituar, ajudar les famílies a buscar l’equilibri perquè després caminin soles. Quin és l’objectiu? Arribar a un règim de visites normalitzat, com fan el 90% dels pares separats. No sembla tasca fàcil. No ho és. Estem parlant de separacions traumàtiques, de pares que no han pogut arribar a un acord entre ells i un tercer ha de decidir en quin moment i com els fills es relacionen amb els pares. Com explica l’augment de casos dels últims anys? Les famílies d’acollida de casos derivats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència es mantenen estables, amb una vintena a l’any. Amb tot, han augmentat molt les separacions conflictives, possiblement a causa que la crisi ha allargat la convivència i, un cop ha arribat la separació, ha estat més traumàtica del normal.
